Perquè et recorde

Dius que tot és fosc, que els dies són eterns,
que les emocions et traeixen, que el cor no et respon.
I què? Tant s'hi val si no hi ha causes, ni paraules, ni mirades.
Què li importa al món que tu sigues així i jo siga diferent (o no tant)?
Qui t'ha explicat com funcionen les coses?
Qui t'ha donat el formulari?
Busca'm, que hi estaré, parla'm, que t'escoltaré.
Observa tot el que pugues i el que no.
Busca els senyals, interpreta'ls, viu-los!
Un dia em vas dir que tot passava per algun motiu concret,
o tal volta ho vaig dir jo?
Potser no cal buscar respostes sinó crear-les, fabricar-les.
De debó, no cal que t'amagues, surt, vola, enlaira't i respira.
Viu la vida (amb mi)!!!!!