Intercanviant històries

Somni de Jaume

Vas caminant per un passeig, mirant a un costat i l’altre, com sempre. De sobte, se t’apareix un homenet i et pregunta:

-Quin és el teu major desig?

-Doncs no ho tinc massa clar, m’imagine que, com a la majoria de la gent, m’agradaria tindre més diners, èxit a nivell professional però, sobre tot, el que més m’agradaria és trobar alguna persona especial que siga capaç d’entendre’m, respectar-me i estimar-me, ja saps…

Així, l’homenet es queda mirant-me una bona estona i quan creu que ja sap el que busques, el que necessites realment et diu:

“Creua el carrer, corre tan lluny com pugues que al final la trobaràs.”

Tu et quedes pensant un ratet: “Qui? Qui podré trobar allà? No ho entenc, no sé on vol arribar aquest tio.”

Ningú pot contestar-te, ningú ho sap. De sobte, te’n adones de que el homenet se’n ha anat i tu no saps cap a on tirar ja que, qui decideix què és el que hem de fer i en quin moment? Total, intentes seguir endavant pel teu camí sense fer cas del que t’acaba de passar.

Al cap d’un temps, et trobes de front amb un mur que et talla el pas, no et deixa seguir endavant i penses: “I ara què faig ?”

Mires cap a la dreta : el mar.

Mires cap a l’esquerra: un parc.

Què faig? Cap a on tire?

Decideixes anar cap a la dreta. Passeges per la platja, mirada perduda perquè per molt que ho intentes no pots oblidar l’homenet. De tant concentrat que vas, t’oblides d’on volies anar i entropesses. Caus, et banyes els pantalons. « Quina vergonya ! Ara què faig ? » De sobte, te’n adones que hi ha una xica al teu costat que et pregunta:

 «Eii!! Què t’ha passat? Estàs bé ? » 

Tu et quedes immobilitzat per la seua bellesa : trets fins, pell encara més fina, somriure enlluernant. Et torna a insistir :

  «Estàs bé ? Què t’ha passat ?» 

Tu, aquest cop, reacciones, contestes :

 « Sí, tranquil·la, és que sóc un poc despistat i no sé cap a on anar, estic desconcertat ! 

-Tranquil, a mi em passa el mateix, se m’ha aparegut un homenet demanant quin era el meu major desig i la veritat és que no ho sé.

-Què dius? A mi també se m’ha aparegut un homenet preguntant-me el mateix! Quina coincidència!  »

Tu, en canvi, saps que no existeixen les coincidències, eres científic i no t’agrada creure en eixes coses. Saps que no pot haver més d’un homenet en la mateixa ciutat, seria molt estrany!

 «Què li has contestat tu?

-No sé, el que més desitge és connectar emocionalment amb algú, sentir-me estesa, compresa. Vull saber què es sent parlant amb la mirada. »

Tu et quedes sense parla, ja no saps què fer. Ella plora d’emoció al sentir totes les coses que dessitja, que l’angoixen.

Tu t’alces i li dones una abraçada:

 «Tranquil·la, a mi em passa el mateix, necessite que algú em comprenga, que m’accepte. »

I així comença una bona amistat.

El meu somni

Un dia d’estiu estàs llegint tranquil·lament al costat de la piscina  una novel·la romàntica, d’eixes que et fan vomitar arcs de SanT Martí, quan escoltes el cant d’uns pardalets. Comences a imaginar-te com seria volar amb ells.

De sobte obris el ulls i “Pluuff”... un home palillo t’ha llançat un poal d’aigua de la piscina, t’ha mullat el llibre i tu has rememorat (molt amàblement) com els seus progenitor varen fer-lo. Però quan el mires, se’t passa el cabreig. Ell et mira somrient. És un home ros, molt alt, porta el monyo estil Justino Bieber, té les mans tan grans que quan agafa una pilota de bàsquet pareix una tarongeta , tu et quedes hipnotitzada pel verd grisós dels seus ulls. Se t’apropa, sense deixar de mirarte als ulls, ni parpelleja. Tu estàs xopada, no saps ni que fer, ni que vols que faça. Arriba al teu costat, s’acatxa...

Conte rus 

Eranse que se eran un viejo y una vieja. Un día, el viejo dijo a la vieja: —Anda, mujer, arrebaña en la masera y rebusca en la panera, a ver si puedes recoger un poquito de harina para hacer un bollito. Tomó la viejita una raedera, arrebanó en la masera, rebuscó en la panera y recogió dos puñaditos de harina. Mezcló la harina con nata de la leche y amasó un bollito redondito; lo doró en manteca calentita y lo puso a enfriar en la ventana. El bollito se estuvo allí quietecito, quietecito, pero, de pronto —¡zas!—, rodó de la ventana y cayó al banco, y del banco al suelo y, rodando, rodando, llegó hasta la puerta, saltó el umbral y salió al zaguán, y del zaguán al porche, y del porche al corral, y luego salió del corral por el portón y siguió rodando adelante, adelante. Iba el bollito rodando, rodando por el camino, cuando se encontró con una liebre: —¡Bollito, bollito, ahora mismo te como! —No me comas, liebrecita, y te cantaré una canción:

 Soy el bollito redondito,

En la masera me han arrebañado,

En la panera me han rebuscado,

Con nata de leche me han amasado,

 Con manteca calentita me han dorado

y en la ventana me han enfriado.

Del abuelito me escapé,

De la abuelita me escapé,

y de ti, liebre, ¡claro es que me escaparé!

Se marchó rodando por el camino, y… ¡ojos que te vieron ir! Iba rodando, rodando el bollito y se encontró con un lobo: —¡Bollito, bollito, ahora mismo te como! —No me comas, lobo gris, y te cantaré una canción:

Soy el bollito redondito,

En la masera me han arrebañado,

En la panera me han rebuscado,

Con nata de leche me han amasado,

Con manteca calentita me han dorado

y en la ventana me han enfriado.

Del abuelito me escapé,

De la abuelita me escapé,

De la liebrecita me escapé,

y de ti, lobo, ¡claro es que me escaparé!

Se marchó rodando por el camino, y… ¡ojos que te vieron ir! Iba rodando, rodando el bollito y se encontró con un oso: —¡Bollito, bollito, ahora mismo te como! —¡Pero qué me vas a comer tú, patizambo!

Soy el bollito redondito,

En la masera me han arrebañado,

En la panera me han rebuscado,

Con nata de leche me han amasado,

Con manteca calentita me han dorado

y en la ventana me han enfriado.

Del abuelito me escapé,

De la abuelita me escapé,

De la liebrecita me escapé,

Del lobo gris me escapé,

y de ti, oso, ¡claro es que me escaparé!

Y otra vez se marchó rodando, rodando por el camino, y… ¡ojos que te vieron ir! Iba rodando, rodando el bollito y se encontró con una zorra: —Bollito, bollito, ¿adónde vas rodando? —Pues voy por el caminito paseando. —Bollito, bollito, cántame una canción. El bollito cantó:

Soy el bollito redondito,

En la masera me han arrebañado,

En la panera me han rebuscado,

Con la nata de leche me han amasado,

Con manteca calentita me han dorado

Y en la ventana me han enfriado.

Del abuelito me escapé,

De la abuelita me escapé,

De la liebrecita me escapé,

Del lobo gris me escapé,

Del oso zambo me escapé,

y de ti, zorrita, ¡está claro que me escaparé!

Pero va la zorra y le dice:

—¡Ay, qué canción más bonita; pero yo oigo tan mal…! Bollito, bollito, salta a mi hociquito y cántamela otra vez, pero más alto. El bollito saltó al hociquito de la zorra y cantó más alto su canción. La zorra le volvió a decir: —Bollito, bollito, ponte encima de mi lengüecita y cántame otra vez la canción. El bollito se puso de un salto en la lengua de la zorra, y ella —¡ham!— se lo comió.