Frustracions

Un dia com qualsevol altre, la gent continua morint en la major part dels països i se la condemnant per furtar per a menjar.
Mentrestant, ací, no a massa distància de tu, hi ha gent que furta. Acte voluntari i egoïsta, perquè fa ja prou de temps que es van definir les necessitats humanes i els capritxos no hi van ser inclosos. Què guanya una persona comprar-se un cotxe caríssim si per a tindre'l ha hagut de furtar? No vull dir que la gent no tinga dret a gaudir d'algun caprici però és necessària tanta violència per a aconseguir prestigi?
Què importa si una persona necessita un terreny si al mateix temps una altra vol una casa?
Com podem fer fora als majors si sabem que no poden defensar-se? Què guanyem buidant pisos si no hi ha qui els llogue? Què cal fer per entendre que la gent té dret a una casa?
Fa un temps em van intentar explicar que cadascú té les seues propietats i està clar que si una persona pot permetre's viure segons les normes de la societat, ho haurà de fer, però, i la gent que no té res i li volen furtar la vida?
L'ocupació no és una opció, és una necessitat i per això mateix, no hi ha dret a que una persona destrosse una casa que exigeix. No pots desitjar una cosa que no respectes.
Ara bé, si una persona es dedica a millorar les condicions d'una vivenda, quin mal pot fer-li a la societat? Per què s'han de tractar com a delinqüents? Per què mentre uns furten voluntària i lliurement (corrupció) altres són vists com a lladres per voler fer ús dels seus drets?

No ho entenc!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Amores de infancia

Trencaclosques

L'altre dia