Trencaclosques

Comences a muntar la imatge per l'exterior: una peça lligada amb l'anterior.
Forma quadriculada (com jo).
Un marc, un començament, resulta que està incomplet: falta una peça.
Fem com si no importara: serà un trencaclosques amb forats però ens relaxarà.
Perquè això fan: relaxar-mos.
No té cap importància. Passem a la part de dins. Continuem col·locant peces.
Uns nous lligams que no havíem vist abans, que no hem sigut capaços d'apreciar, de percebre.
La fabricació d'una nova sensació, una finestra.
La imatge que va sorgint.
Resulta que un cop col·locades totes les peces de que disposem QUEDEN FORATS!
L'interior tambbé queda foradat, una mena d'imatge amb punts negres, amb mancanses.
Hi ha peces que no han pogut trobar els seus lligams i queden mig abandonades.
Soles per una banda, intentant unir-se a la resta per l'altra.
Un trencaclosques que no serveix: no és pot ensenyar, està inacabat.
No ha sabut fer que les seues peces encaixen,
elles no han sabut adaptar-se als canvis, no s'han pogut integrar.
LLÀSTIMA!
Potser algun dia podrem trobar aquelles peces que falten però de moment és el que hi ha.