Eudor

Carta a la persona que va assassinar a Eudor el 7 de maig:

«Sé que el més probable és que mai t'arribe aquest text. Igual ni tant sols eres capaç de recordar a Eudor i sé que molta gent vorà ridícul escriure una carta a la persona que va atropellar al meu gatet.

Que un gat és només això: un gat. Doncs bé, resulta que en casa ens feia falta. Era ell qui ens regalava els instants diaris de dolçor. Qui ens recordava que la felicitat pot trobar-se en les accions més senzilles.

També vam descobrir gràcies a ell que els gats són animals màgics, capaços de jugar amb qualsevol cosa i de fer amics en un segon.

Recorde que, al poquet de temps d’arribar a casa, va descobrir un lloc tranquil on dormir: el calaix de les olles. Entrava per la part de darrere, era la seua forma de refugiar-se, d’estar protegit.

Eudor era un esser màgic, ple d’alegria que ens contagiava a tots només de mirar-lo, la millor companyia per als dies d’estudi. Eudor era blanc i negre, el yin yang de la casa. Era sensibilitat però també energia.

Era part de nosaltres i tu, persona desconeguda, me l’has furtat. M’has furtat la dolçor diària, la simplicitat de la felicitat, l’amor d’un gat únic que mai més podré sentir gràcies a tu.

I sí, em reafirme, ara mateix si poguera conèixer-te, si poguera mirar-te a la cara, et recordaria la cara de pànic que tenia Eudor quan el vas xafar amb la roda del teu cotxe perquè tenies molta presa, havies de córrer i, el que és pitjor, vas ser incapaç de parar-te a vore el mal que havies causat. Moltes gràcies, assassí, per furtar-me una part de mi.»

Tot siga dit, l’única cosa que em queda és pensar que fins a l’últim dia vaig aprofitar per a mimar-lo i que no em vaig deixar cap dia sense demostra-li l’estima perquè, Eudor tu me manques beaucoup.