Lluita de cicatrius

Tot va començar el vint de juny de 1991 quan ens vam conèixer, o més bé em vas conèixer tu a mi perquè jo acabava de nàixer. En eixe moment també van començar a complicar-se les coses, vaig decidir tindre un cor diferent.

Vas haver d'aprendre a conviure amb les dificultats i també amb els resultats. Als pocs mesos vaig tindre la meua primera cicatriu: em van canviar un poc el cor però d'eixa cicatriu ja no queda res. 

Al cap d'uns anys, va vindre l'extracció de les amígdales, cosa per la que tu també vas passar i per això m'entenies. Sabies què podia menjar i què no perquè tu ja havies passat pel mateix. 

Però, això sí, el moment més crític va ser a finals d'octubre de 2009 i principi de novembre quan, per no saber demanar ajuda, vaig explotar per dins, fent-me arribar a un estat molt crític, a punt de morir. Ahí va començar una nova etapa, la més difícil però la més gratificant. Després d'anys de confidències, quedava encara comprendre com i perquè ens enteníem i quines coses ens fan feliços i quines altres ens dificulten la l'existència. 

En eixe precís moment també va canviar el que mai acabaràs d'entendre i el que més t'ha fet patir: relacions colaterals que no ets capaç d'entendre com han acabat així ni per què. Relacions que afortunadament tenien una mediadora, una doneta xicoteta que la meua operació em va ensenyar a valorar de forma diferent.
És curiós que el sol fet d'estar malalt t'ajude a comprendre la debilitat de la condició humana. Vaig patir les conseqüències de la debilitat de la malaltia, el pes dels dolors i els millors records que tinc d'eixa època eren les frases que em dedicava: "Pobreta, quant que hauràs patit!!" La tendreça que m'inspirava i més al recordar quan pensava des de l'hospital: "Pobreta, la uela, com l'entenc ara mateix."

Eixe va ser el gir de 360º al llarg de la meua vida, per a bé i per a mal.

També vas conèixer el patiment i les coses a partir d'ahí van canviar radicalment també per a tu. Vas conèixer el significat familiar i després de dos anys sense poder dormir, tu que has dormit moltíssim, has començat a intentar mirar cap altra banda.
Resulta que de tot això (i perquè volies fer-me la competència que això ja ho sé jo) et va arribar a tu el moment crític, canviar-te el cor: el nostre major punt en comú pel que damunt vam descobrir que teniem el mateix grup sanguini, i és que som pare i filla i no ho podem evitar, ho compatirem tot fins i tot les cicatrius de gran tamany. Perquè enguany també vam començar la nostra particular lluita: LLUITA DE CICATRIUS!!