P(l)ors

Moments tensos: estar enfadat amb tu mateix.

Bloquejos que no saps per què venen ni a què es deuen, però, sobre tot, no et deixen reaccionar per a que els pugues enfrontar.
Pors que paralitzen la ment i, en moltes ocasions el propi cos.
Es suposa que tot té una explicació, però sovint costa trobar-la.
Encara més quan es tracte de trobar-se a un mateix.
La psicologia ajuda a intentar entendre però és impossible trobar respostes universals a la varietat que hi ha al món. Perquè cada persona és única i no pot fer servir les mateixes eines per a créixer, per a trobar-se però, sobretot, per a respectar-se.
Cada persona representa una vida, amb els seus bons moments, amb altres de molt difícils així i tot, la veritat és que si totes les pors se'n anaren plorant, tot seria més senzill.
Perquè fa por no saber a què ens enfrontem, com serà el dia de demà.
Perquè fa cosa trobar-se plorant sense motius aparents, però hi ha cops que cal, que és menester, que ajuda.
La por és un reflex inconscient al qual no podem negar-mos, podem tindre por a moltes coses diferents però la pitjor por és la que sents de tu mateix, aquella que t'impedeix poder avançar com a persona, realitzar-te. És una por que no et deixa respondre, que no et deixa actuar, que no et permet ser tu: l'única persona que sap o té les eines per a saber perquè plores.