Recordant desitjos, malsons

Ja fa un temps de tot allò, temps que es quedarà gravat en la memòria perquè van ser molts anys.

Una llarga temporada al mateix lloc, amb la mateixa gent. Afortunadament, em vaig trobar pel camí algunes bones persones.

Malauradament, també em vaig trobar amb poques oportunitats, amb una capa d'invisibilitat involuntària.

Un món interior molt ampli que ningú va saber desenvolupar, cercar els límits, temps que vaig passar, viure o, millor dit, sobreviure.

Afortunadament, ja dic, em quede amb coses bones també però tampoc se'm podrà oblidar mai el "els millors alumnes són..." i els favors atorgats gratuïtament.

Vaig passar molts anys en un mateix lloc, amb les mateixes persones, persones que afortunadament, algunes he pogut deixar arrere encara que altres m'hagués agradat que m'hagueren pogut conèixer perquè poca em va donar l'oportunitat i encara a menys gent li la vaig donar jo. 

Un lloc del que molta gent es sent orgullosa d'haver eixit però, trobe, que no ens van saber educar, la qual cosa era el seu objectiu principal. Probablement siga el lloc on més cops he plorat al llarg de la meua vida o, com a mínim, el lloc pel qual he plorat més cops a la vida. La veritat és que sempre que em diuen "és un bon col·legi" em trobe amb el mateix dilema: "és un bon col·legi o una bona formació?". Es van oblidar, o això crec jo, d'educar, de donar valor a les coses, es van centrar massa en els modals i massa poc en les persones, persones que necessitaven una oportunitat, que algú els escoltara, sentir que formaven part d'alguna cosa i no ho van aconseguir. Això també ho duré sempre al cap.

Avui en dia, parlem molt de l'educació que cal donar en els països en desenvolupament, ens posem a donar lliçons però jo em pregunte, nosaltres hem aprés la nostra? Trobe que no, que el dia que puguem mirar enrere i vore que totes les persones tenen dret a existir, a manifestar-se, eixe dia, sens dubte, podrem començar a ensenyar, podrem exigir als altres. Fins aleshores, sols ens queda recordar el que no volem, el que ens ha dolgut, els que ens haguera agradat que fora diferent.