shhh

Agafam la ma, torna a caminar, busca dintre de tu, tria les paraules: guarda-les!! T'he de dir, com ja ho he fet altres voltes, que tot és posar-se. Agafa la ploma i deixa't emportar. No penses i respira, troba la inspiració sota l'ombra d'algun arbre. Llegeix i analitza, deixa't llegir i ser escoltat. Sorprèn-te!! I, de pas, sorprén-mos!!

Somni de Jaume Vas caminant per un passeig, mirant a un costat i l’altre, com sempre. De sobte, se t’apareix un homenet i et pregunta: -Quin és el teu major desig? -Doncs no ho tinc massa clar, m’imagine que, com a la majoria de la gent, m’agradaria tindre més diners, èxit a nivell professional però, sobre tot, el que més m’agradaria és trobar alguna persona especial que siga capaç d’entendre’m, respectar-me i estimar-me, ja saps… Així, l’homenet es queda mirant-me una bona estona i quan creu que ja sap el que busques, el que necessites realment et diu: “Creua el carrer, corre tan lluny com pugues que al final la trobaràs.” Tu et quedes pensant un ratet: “Qui? Qui podré trobar allà? No ho entenc, no sé on vol arribar aquest tio.” Ningú pot contestar-te, ningú ho sap. De sobte, te’n adones de que el homenet se’n ha anat i tu no saps cap a on tirar ja que, qui decideix què és el que hem de fer i en quin moment? Total, intentes seguir endavant pel teu camí sense fer cas del que t’acaba...

Dius que tot és fosc, que els dies són eterns, que les emocions et  traeixen, que el cor no et respon. I què?  Tant s'hi val si no hi ha causes, ni paraules, ni mirades. Què li importa al món que tu sigues així i jo siga diferent (o no tant)? Qui t'ha explicat com funcionen les coses? Qui t'ha donat el formulari? Busca'm, que hi estaré, parla'm, que t'escoltaré. Observa tot el que pugues i el que no. Busca els senyals, interpreta'ls, viu-los! Un dia em vas dir que tot passava per algun motiu concret, o tal volta ho vaig dir jo? Potser no cal buscar respostes sinó crear-les, fabricar-les. De debó, no cal que t'amagues, surt, vola, enlaira't i respira. Viu la vida (amb mi)!!!!!

Un dia com qualsevol altre, la gent continua morint en la major part dels països i se la condemnant per furtar per a menjar. Mentrestant, ací, no a massa distància de tu, hi ha gent que furta. Acte voluntari i egoïsta, perquè fa ja prou de temps que es van definir les necessitats humanes i els capritxos no hi van ser inclosos. Què guanya una persona comprar-se un cotxe caríssim si per a tindre'l ha hagut de furtar? No vull dir que la gent no tinga dret a gaudir d'algun caprici però és necessària tanta violència per a aconseguir prestigi? Què importa si una persona necessita un terreny si al mateix temps una altra vol una casa? Com podem fer fora als majors si sabem que no poden defensar-se? Què guanyem buidant pisos si no hi ha qui els llogue? Què cal fer per entendre que la gent té dret a una casa? Fa un temps em van intentar explicar que cadascú té les seues propietats i està clar que si una persona pot permetre's viure segons les normes de la societat, ho haurà de ...