Un canvi

Tot va començar quan, de sobte, es va adonar que tot havia canvia, que ja res es veia igual.
Aquest dia ella va emprendre el seu viatge.
Mirant el cel, podia llegir el que sentia la ciutat.
Mirant als ulls, era capaç de escoltar les emocions.
Mirant les mans, s'adonava de com es sentien els altres.

Així va recórrer els dies que se li posaven al davant, provant de trobar una explicació, una raó.
Mirant a l'horitzó i fixant-se objectius, escoltant sense parlar, sense cap objecció.
L'única vegada que la vam poder escoltar va ser quan ja no era ella mateixa, quan la van envair.
"PAU!" -cridà. PAU, deixeu escoltar la Pau.
La seua Pau, la seua essència, el seu ésser, tot el que ella representava.
Un gran cop de puny al ventre, una sacsejada tant gran que mai es retrobaria la seua Pau.
Aquell dia tots s'adonaren de com devien vore el món, de com calia escoltar-lo, sentir-lo, viure'l.
Una sensació governà el món i el cel no tornà a tenyir-se de negre.
La pluja esdevingué tímida, fresca i menuda.
La terra suau, tendra i secreta.
El secret que amaga cada persona a dins, dins la Pau, dins la ment i els entiments.
La terra, tots nosaltres units per trobar-la novament.

Un lloc on tots poguem sentir que som estimats i estimar a qualsevol persona, animal o planta que se'ns pose al davant.