Dies de lluita
Aquestos dies hi ha molta gent que es queixa, que intenta lluitar, tirar endavant per a un món més just.
No obstant això, encara hi ha gent que creu en la violència, en l'obtenció de la justícia mitjançant la por, la mort.
Fa temps vaig escoltar el millor himne a la pau, a la lluita sense pèrdues, a la raó. Per això, demane el mateix que Boris Vian:
No obstant això, encara hi ha gent que creu en la violència, en l'obtenció de la justícia mitjançant la por, la mort.
Fa temps vaig escoltar el millor himne a la pau, a la lluita sense pèrdues, a la raó. Per això, demane el mateix que Boris Vian:
LE DÉSERTEUR | EL DESERTOR |
Monsieur le Président Je vous fais une lettre Que vous lirez peut-être Si vous avez le temps Je viens de recevoir Mes papiers militaires Pour partir à la guerre Avant mercredi soir Monsieur le Président Je ne veux pas la faire Je ne suis pas sur terre Pour tuer des pauvres gens C'est pas pour vous fâcher Il faut que je vous dise Ma décision est prise Je m'en vais déserter Depuis que je suis né J'ai vu mourir mon père J'ai vu partir mes frères Et pleurer mes enfants Ma mère a tant souffert Elle est dedans sa tombe Et se moque des bombes Et se moque des vers Quand j'étais prisonnier On m'a volé ma femme On m'a volé mon âme Et tout mon cher passé Demain de bon matin Je fermerai ma porte Au nez des années mortes J'irai sur les chemins Je mendierai ma vie Sur les routes de France De Bretagne en Provence Et je dirai aux gens: Refusez d'obéir Refusez de la faire N'allez pas à la guerre Refusez de partir S'il faut donner son sang Allez donner le vôtre Vous êtes bon apôtre Monsieur le Président Si vous me poursuivez Prévenez vos gendarmes Que je n'aurai pas d'armes Et qu'ils pourront tirer | Senyor el President Us faig una carta Que potser llegireu Si teniu el temps Vinc de rebre Els meus papers militars Per marxar a la guerra Abans dimecres vespre Senyor el President No vull la fer no sóc pas sobre terra Per matar, pobra gent No és pas per disgustar-vos Cal que us ho diga La meva decisió ja està feta me'n vaig desertar Des que he nascut He vist morir el meu pare He vist marxar els meus germans I plorar els meus nens La meva mare ha tant sofert Està dins la seva tomba I es burla de les bombes I es burla dels versos Quan era presoner Em van furtar la meva dona Em van furtar la meva ànima I tot el meu estimat passat Demà de bon matí Tancaré la meva porta Pels anys morts Aniré sobre els camins Mendigaré la meva vida Sobre les carreteres de França De Bretanya a Provence I diré a la gent: Negueu-vos a obeir Negueu-vos a fer-la No aneu a la guerra Negueu-vos a marxar Si cal donar la seva sang Aneu donar la vostra Sou un sant Senyor el President Si em perseguiu Preveniu els vostres gendarmes Que no portaré armes I que podran disparar |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada