Un dos

Una moneda, dos cares, com el que volem trobar.
Ying-Yang, negre o blanc, blau o roig.
Pujar i baixar, cercar o trobar.
Com les dues gotes que cauen igual però són diferents.
Igual que tu i jo, igual que tots nosaltres.
Som humans, som iguals, som diferents.
Pensar, actuar, parlar.
Coses simples o complexes.
Cercar-te, a tú, que vius amagat, a les ombres.
Per por, per respecte, perquè sí o perquè no saps el perquè.
Jo vinc, me'n vaig i torne, o tal volta no.
Caminem, saltem per a intentar no caure.
Diuen que és millor el viatge que el camí però, i si el camí esdevé infinit, etern?
Si girem com la terra però en sentit contrari, deixant passar el temps sense fer progressos?
Torna o dir-ho o a preguntar-ho per tal que aquest cop tinga l'opció de respondre.
Vull eixa oportunitat, una més, encara un altra i si en són dos, millor.
Vull poder tornar arrere, on tantes coses se m'han passat de llarg,
on tot podria haver sigut diferent, o tal volta no.
Ara ja no es pot canviar, el temps és així
com la moneda que gira fins que algú l'atura.
Atura'm, torna'm a arreplegar de terra i girem un altre cop.