Els superherois de la meua vida: en femení. Part 4
Fa ja prou de temps que tenia pendent aquesta dedicatòria. I ha arribat el moment.
Segurament ella se n'havia oblidat o havia pensat que jo me n'havia oblidat però no és així.
És difícil descriure a la germana mitjana de la mare però hi ha una idea que se'm ve al cap quan pense en ella: la mamma. Perquè sempre l'he vista com la mare de família italiana: amfitriona, cuidadora dels altres per davant d'ella mateixa i patidora.
Fa poc de temps em va contar que cada cop que compartiem amb ella el nostre patiment ella no només patia emocionalment sinó que a ella li repercutia físicament també. I és que crec que eixe és el seu tret principal: preocupar-se i cuidar dels altres oblidant-se d'ella mateixa.
Perquè si pense en ella crec que molt poques vegades s'ha posat ella en el primer plànol i igual és temps de fer-ho.
Pegant una ullada al passat resulta que quan jo parlava amb la meua cosina (la seua filla que curiosament va nàixer uns mesos després de mi) sobre què representaven les nostres mares per a nosaltres i el que em destacava de sa mare era la protecció i el carinyo. I és veritat, això és el que representa ella per a totes nosaltres. Parle en femení perquè fins que no van arribar els cosinets (ara cosinots) no hi havia homes en el cercle: érem les nebodes i les ties.
En quant van arribar els cosins (i com que la mare dels cosins havia sigut afillada per ella) passà a fer de mare a "pseudo-uela" que era encara millor: malcriar més i criar menys.
Però en definitiva, ella continuava sent eixa persona que ho donava tot pels altres...
Una abraçada molt forta i molta energia per a seguir com eres!
Segurament ella se n'havia oblidat o havia pensat que jo me n'havia oblidat però no és així.
És difícil descriure a la germana mitjana de la mare però hi ha una idea que se'm ve al cap quan pense en ella: la mamma. Perquè sempre l'he vista com la mare de família italiana: amfitriona, cuidadora dels altres per davant d'ella mateixa i patidora.
Fa poc de temps em va contar que cada cop que compartiem amb ella el nostre patiment ella no només patia emocionalment sinó que a ella li repercutia físicament també. I és que crec que eixe és el seu tret principal: preocupar-se i cuidar dels altres oblidant-se d'ella mateixa.
Perquè si pense en ella crec que molt poques vegades s'ha posat ella en el primer plànol i igual és temps de fer-ho.
Pegant una ullada al passat resulta que quan jo parlava amb la meua cosina (la seua filla que curiosament va nàixer uns mesos després de mi) sobre què representaven les nostres mares per a nosaltres i el que em destacava de sa mare era la protecció i el carinyo. I és veritat, això és el que representa ella per a totes nosaltres. Parle en femení perquè fins que no van arribar els cosinets (ara cosinots) no hi havia homes en el cercle: érem les nebodes i les ties.
En quant van arribar els cosins (i com que la mare dels cosins havia sigut afillada per ella) passà a fer de mare a "pseudo-uela" que era encara millor: malcriar més i criar menys.
Però en definitiva, ella continuava sent eixa persona que ho donava tot pels altres...
Una abraçada molt forta i molta energia per a seguir com eres!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada