shhh

Esgotada de no poder parar de pensar,  esgotada d'escoltar i de continuar buscant el moment de ser escoltada. Necessite eixe moment en que, sense gairebé dir res, hi haja algú que puga entendre el missatge. Estic esgotada de sentir la veu interior que busca respostes però, eixa veu sóc jo, i no trobe l'eixida. Estic esgotada de parar-me a escoltar sempre a eixes persones que no senten el meu crit de desesperació. Estic farta d'eixes frases com "tinc massa problemes per a això" i que no mai s'hagen parat a pensar en els possibles problemes dels altres. Estic esgotada de sentir-ne parlar meravelles de la sensibilitat que algunes persones patim , i sí, la patim perquè és meravellós poder apreciar coses que els altres no veuen però esgota massa. Estic esgotada de sentir-me culpable per no haver tingut el valor d'acomiadar-me eixe 3 d'octubre de 2010, de tindre sempre la sensació de que l'única cosa que em reté ací són les persones ...

Carta a la persona que va assassinar a Eudor el 7 de maig: «Sé que el més probable és que mai t'arribe aquest text. Igual ni tant sols eres capaç de recordar a Eudor i sé que molta gent vorà ridícul escriure una carta a la persona que va atropellar al meu gatet. Que un gat és només això: un gat. Doncs bé, resulta que en casa ens feia falta. Era ell qui ens regalava els instants diaris de dolçor. Qui ens recordava que la felicitat pot trobar-se en les accions més senzilles. També vam descobrir gràcies a ell que els gats són animals màgics, capaços de jugar amb qualsevol cosa i de fer amics en un segon. Recorde que, al poquet de temps d’arribar a casa, va descobrir un lloc tranquil on dormir: el calaix de les olles. Entrava per la part de darrere, era la seua forma de refugiar-se, d’estar protegit. Eudor era un esser màgic, ple d’alegria que ens contagiava a tots només de mirar-lo, la millor companyia per als dies d’estudi. Eudor era blanc i negre, el yin yang de la ...