Els superherois de la meua vida: en femení. Part 3

La tercera en aquesta saga és la germana menuda de ma mare: PAULA.

Quan es defineix a un ésser especial, crec que l'exemplificació més clara és ella: una persona amb una filosofia de vida diferent i captivadora.

Amb ella, i d'ella, he après que els somnis es poden complir perquè ella, una altra cosa no, però lluitadora és, i molt. 

Gràcies a ella, he conegut una professió diferent: la de conta-conters. No sé si serà per orgull de neboda però m'encanta parlar dels contes que ja té publicats i dels que i dels que segur que encara queden per mostrar.

Un dels seus superpoders del que tots hauríem d'aprendre és el de tindre la capacitat de fer somniar desperts als altres, ens regala somnis, ens ensenyar a imaginar una altra realitat, a poder palpar tot allò que ens crèiem oblidat en la imaginació.

Damunt, per desgràcia o per sort (que per a mi és més per sort) va nàixer en una família de lluitadores i gràcies a això ha aconseguit arribar on està ara: tindre una família tan especial com ho és ella i estar junt a ells per a ajudar-los a ser ells mateixos.

És una persona enèrgica, vital, que té moltíssimes ganes de viure i per això res es pot posar al seu camí per a impedir-ho, perquè ella és única i això no es pot canviar.

Jo, que tinc la sort de comptar amb ella des que vaig nàixer, estic agraïda de qui és i de les lliçons que, sense, adonar-se'n ens ensenya: a somniar, a estimar, a lluitar. Perquè la vida és així, per a somniar cal tindre primer la capacitat d'estimar i d'això ella en té molt.
I per tot això et dedique aquestes línees perquè m'és més fàcil dir-t'ho per ací: moltes gràcies per ser qui eres i per estar sempre ahí.
T'estime tia de Cuenca!!!