Els superherois de la meua vida: en femení. Part 1

La primera i més important és ANDREA, la meua cosina.

Amb ella he passat molts estius plens de moments inolvidables quan erem menudes: anàvem de colònies.

Va ser en eixe moment quan vaig conèixer la primera superheroïna que ha passat per la meua vida.

Resulta que a mi m'era impossible parlar amb desconeguts però, en girar-me, la veia a ella com ho feia amb total naturalitat, era el seu superpoder. Jo, dins les meues limitacions, pensava, qué menja per fer això? Com s'entrena?

Pot semblar molt exagerat però jo ho veia així.

Ara, que ja han passat uns quants anys, i continua sent una persona meravellosa. El millor de tot és que ara no només té eixe superpoder, sinó que n'ha desenvolupat uns nous. Va fer la carrera anant-se'n fora i ahí va començar una nova aventura per a ella.

Allí ha sigut molt més important que mai perquè cuidava de tota una família, va guanyar uns germans i uns nous pares, una família molt lluitadora, però, sobretot, una família que la necessitava. Ella és així, quan la necessites està, no sé com i a voltes no sé perquè però ahí està. Ha sigut el pilar de molta gent: d'amics, de família, de persones recient conegudes. 

Damunt, per si era poc amb tot açò, va arribar el seu moment, la seua gran valentia. Va partir per a fer el seu propi camí, el que ella va decidir: marxar a l'estranger. Allí, afortunadament, va recuperar el seu superpoder, va poder defensar-se, eixir endavant. Va acabar trobant la seua manera de ser feliç.

Però encara així, ella SEMPRE continuarà ahí, pensant en totes les persones que han passat per la seua vida, totes les que l'han estimada i, sobretot, totes a les que ella ha estimat, perquè sí, perquè ella és així, pels seus sempre farà tot el que puga i més!

I jo, en la meua posició d'observadora, em sent molt culpable, culpable de no ser capaç de dir-li que l'estime, de sentir-me impotent i bloquejada quan et tinc davant i de no ser capaç de donar-te una abraçada ni de demostrar-te el que m'importes i per això ho faig ací perquè és l'única forma en la que sí que sóc capaç de dir les coses i per això ho faig, perquè sempre seràs l'heroïna més important que ha passat mai per la meua vida. I sempre t'estaré agraïda de tindre't, no sé ni per què però m'encanta, eres perfecta!!

T'estime Andrea!