Temps

"Dona't temps, pensa-t'ho, no et precipites".

Per primera volta en la meua vida, pense prendre una decisió ràpida, molt decepcionant per a molta gent, ho sé i ho sent però continue en el camí del sentit, per a trobar el meu camí.

I resulta que necessite eines, eines que ací no sóc capaç de trobar i no les trobaré, perquè el meu subconscient m'ho impedeix.

Això sí, de tot s'aprén i sé que necessite el meu temps, el meu ritme, prendre consciència de mi mateix i afrontar límits però ací no és el lloc.

Sé que decepcione, que hi ha molta gent que té més confiança en mi de la que jo crec que en tindré mai però en això consisteix també el fer-se gran, en aprendre a conèixer-se a un mateix i jo amb açò m'he conegut un poc més: una part de mi que pensava superada ha aparegut. 

Cada persona és diferent i jo vull crèixer, està clar, però a la meua manera. Sé que sempre he sigut la xica rareta i per tant necessite una manera diferent de fer les coses. Que a tothom li senta bé la experiència, però no és el que buscava.

Ho sent, de veres que sí, no m'agrada decepcionar als altres però em toca decidir a mi, per una volta, decidisc jo.

Espere poder demostrar-te que avance.