En un lugar de la Mancha...

"En un lugar de la Mancha,

de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor. Una olla de algo más vaca que carnero, salpicón las más noches, duelos y quebrantos los sábados, lantejas los viernes, algún palomino de añadidura los domingos, consumían las tres partes de su hacienda. El resto della concluían sayo de velarte, calzas de velludo para las fiestas, con sus pantuflos de lo mesmo, y los días de entresemana se honraba con su vellorí de lo más fino..."

És impossible no pensar en aquestes línies quan passeges per la ruta que ell va fer, que Cervantes ens va regalar. Encara que semble típic, que la majoria de gent sols coneix eixa part del Quixot, resulta que quan visites els molins ens impensable no imaginar-se com es creuaven al seu camí. 

Què xicotet esdeve el món quan camines per eixa explanada en tot pot tindre lloc!
Aquests dies he estat visitant la part més cèntrica de la península, i cada cop n'estic més segura, no existeix una única "Espanya", no pots clavar-ho tot dins d'un mateix sac, per molt gran que siga hi haurà coses que no hi cabran, però no és res roí! Ben al contrari! Resulta més interessant tindre 4 sacs davant i anar descobrint que hi contenen enlloc de tindre'n només un del que perds l'interès de seguida!
Bo, la veritat és que senta bé descobrir, conèixer, sentir coses diferents perquè sinó no podríem millorar mai i necessitem poder tirar endavant i ajudar al futur un poc.
Per això continuaré visitant el centre, però també preservant el meu llegat.