Força
Sempre s'ha dit que la gent amb més musculatura és més forta. Per eixe mateix motiu els homes sempre s'han considerat com al sexe fort.
En canvi, jo conec una personeta, dona, de 94 anys, sense massa musculatura que té més força que la majoria de gent amb qui em creue pel carrer.
És una dona que ja fa molts anys que va perdre la gana però és molt llesta sap que per a viure, cal menjar.
Aquestes últimes setmanes ha perdut, fins i tot, la capacitat per a caminar però no es rendeix.
Hi ha moments als quals fa por anar a vore-la perquè està tant adormida que no hi ha forma d'arrancar-li la son.
Altres moments fan d'ella una persona super xicoteta, dependent, però ella ho sap i diu:
"He de fer-ho, qui no ho fa, es mor i jo no vull morir-me."
És veritat tots sabem que que tard o d'hora hem de morir però costa fer-se a la idea, costa vore com algú li furta dies al temps i lluita.
També hi ha cops que s'indigna, perquè no entén bé el que li dius, o no ho sent bé, però ningú pot llevar-li la capacitat de respondre, ella pot estar debilitada però no és dèbil.
Avorrida ja dels purés, incapaç de rossegar però sempre intenta fer un esforç perquè el seu fill està al costat i encara la necessita. Els dos patiren en silenci la seua pèrdua però en una mirada són capaços de recordar els moments que no els podran furtar, quan eixe xiquet menut se'n havia d'anar al col·legi. Ella li preparava menjarets però poques voltes li arribaven, els guàrdies s'ho menjaven.
Perquè al llarg d'una vida, siga llarga o curta, queden eixes coses, els records.
La fortalesa d'una persona ve de les reaccions que la vida li aporten, per això, hi ha gent, que no sembla, però és forta, molt forta.
En canvi, jo conec una personeta, dona, de 94 anys, sense massa musculatura que té més força que la majoria de gent amb qui em creue pel carrer.
És una dona que ja fa molts anys que va perdre la gana però és molt llesta sap que per a viure, cal menjar.
Aquestes últimes setmanes ha perdut, fins i tot, la capacitat per a caminar però no es rendeix.
Hi ha moments als quals fa por anar a vore-la perquè està tant adormida que no hi ha forma d'arrancar-li la son.
Altres moments fan d'ella una persona super xicoteta, dependent, però ella ho sap i diu:
"He de fer-ho, qui no ho fa, es mor i jo no vull morir-me."
És veritat tots sabem que que tard o d'hora hem de morir però costa fer-se a la idea, costa vore com algú li furta dies al temps i lluita.
També hi ha cops que s'indigna, perquè no entén bé el que li dius, o no ho sent bé, però ningú pot llevar-li la capacitat de respondre, ella pot estar debilitada però no és dèbil.
Avorrida ja dels purés, incapaç de rossegar però sempre intenta fer un esforç perquè el seu fill està al costat i encara la necessita. Els dos patiren en silenci la seua pèrdua però en una mirada són capaços de recordar els moments que no els podran furtar, quan eixe xiquet menut se'n havia d'anar al col·legi. Ella li preparava menjarets però poques voltes li arribaven, els guàrdies s'ho menjaven.
Perquè al llarg d'una vida, siga llarga o curta, queden eixes coses, els records.
La fortalesa d'una persona ve de les reaccions que la vida li aporten, per això, hi ha gent, que no sembla, però és forta, molt forta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada