Retrospectiva



Com ja fa molt de temps o com en fa massa poc, la soledat renyida amb la societat.
Jo, que sempre he sigut de pensar molt i entendre poc, sempre m'he sentit marciana.
Sóc diferent o, com a mínim, així ho veig jo.
I normalment, no em suposa massa problemes però estic retornant.
Estic anant cap a darrere, ho sent, estic endinsament.
Necessite d'una volta saber qui sóc, qué vull, cap a on vull anar.
Necessite entendre, ser entesa, entendre'm.
Necessite poder ser jo en qualsevol lloc i en qualsevol circumstància.
Necessite alliberar-me, ser jo mateixa, estimar-me per fi.
Aquests dies he tornat cap a darrere, he retornat al passat,
al temps de soledat, al temps al qual no era capaç de vore.
Vore gent, compartir coses amb la gent, poder integrar-me.
Em costa massa, suposa massa esforços, massa sacrifici.
Fent una retrospectiva però des d'un angle diferent, fent possible les comparacions.
Retrospectiva, un mateix camí però cada dia diferent.

Triqueta; El Ciclo Infinito

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amores de infancia

Imatge
E L L A G A R T O E S T Á L L O R A N D O El lagarto está llorando. La lagarta está llorando. El lagarto y la lagarta con delantalitos blancos.  Han perdido sin querer su anillo de desposados.  ¡Ay, mi anillito de plomo, ay, mi anillito plomado! Un cielo grande y sin gente monta en un globo a los pájaros.  El sol, capitán redondo, lleva un chaleco de raso.  ¡Miradlos qué viejos son! ¡Qué viejos son los lagartos!  ¡Ay cómo lloran y lloran, ¡ay!,  ¡ ay!, cómo están llorando! Federico García Lorca EL ELEFANTE El elefante lloraba porque no quería dormir, ¡duerme elefantito mío que la luna te va a oir! Papá elefante está cerca se oye en el manglar mugir,   ¡duerme elefantito mío que la luna te va a oir! El elefante lloraba con un aire de infeliz, y alzaba la trompa al viento parecía que en la luna se limpiaba la nariz. Adriano del Valle A la mare, a qui porte de cap pe...
Més informació

Trencaclosques

Imatge
Comences a muntar la imatge per l'exterior: una peça lligada amb l'anterior. Forma quadriculada (com jo). Un marc, un començament, resulta que està incomplet: falta una peça. Fem com si no importara: serà un trencaclosques amb forats però ens relaxarà. Perquè això fan: relaxar-mos. No té cap importància. Passem a la part de dins. Continuem col·locant peces. Uns nous lligams que no havíem vist abans, que no hem sigut capaços d'apreciar, de percebre. La fabricació d'una nova sensació, una finestra. La imatge que va sorgint. Resulta que un cop col·locades totes les peces de que disposem QUEDEN FORATS! L'interior tambbé queda foradat, una mena d'imatge amb punts negres, amb mancanses. Hi ha peces que no han pogut trobar els seus lligams i queden mig abandonades. Soles per una banda, intentant unir-se a la resta per l'altra. Un trencaclosques que no serveix: no és pot ensenyar, està inacabat. No ha sabut fer que les seues peces encaixen, elles no h...
Més informació

L'altre dia

Imatge
L'altre dia vaig somiar que podia viure observant, sols mirar els núvols al capvespre i imaginar. Veure com les formes i els colors es barregen. La tardor: els xops tenyint-se de groc per a abandonar la seua forma de la manera més elegant possible. El vent ballant amb les fulles per a pintar l'aire. Olors. Sensacions oblidades sota el sol de l'estiu. L'amagatall perfecte dels ocells invisibles. Les mans envoltades de llana per tal d'evitar el fred. Però no hi pots escapar. Sempre estarà present, sempre el tindràs amb tu però totes les sensacions guanyen amb la tardor. Els colors s'accentuen, els sentiments també. Tot queda en els mesos de canvi. Troba l'excusa perfecta, l'opció correcta. Els núvols imitant-te, sofrint, jugant. Cotons mig tintats que juguen amb l'atzar. Endevinen el que penses i no pots fugir, vola. Cap al món de la imaginació, fes el que vulgues, dibuixa la teua ocasió. L'altre dia vaig somiar...
Més informació