shhh

Ja fa un temps de tot allò, temps que es quedarà gravat en la memòria perquè van ser molts anys. Una llarga temporada al mateix lloc , amb la mateixa gent.  Afortunadament, em vaig trobar pel camí algunes bones persones. Malauradament, també em vaig trobar amb poques oportunitats, amb una capa d'invisibilitat involuntària. Un món interior molt ampli que ningú va saber desenvolupar, cercar els límits, temps que vaig passar, viure o, millor dit, sobreviure. Afortunadament, ja dic, em quede amb coses bones també però tampoc se'm podrà oblidar mai el "els millors alumnes són..." i els favors atorgats gratuïtament. Vaig passar molts anys en un mateix lloc, amb les mateixes persones, persones que afortunadament, algunes he pogut deixar arrere encara que altres m'hagués agradat que m'hagueren pogut conèixer perquè poca em va donar l'oportunitat i encara a menys gent li la vaig donar jo.  Un lloc del que molta gent es sent orgullosa d'haver...

Estranya època de l'any que li ha d'agradar a tothom. Època de platja, de vacances, de temps. Trabaja, gaudeix, pensa, llig, busca la forma més teua de passar l'estiu. En canvi a mi tots els estius em passa el mateix: època de vergonya, de pensar i repensar, de buscar a entendre les coses i no poder. Temps d'estiu, amb calor mediterrani, amb ganes de fer moltes coses i voluntat de molt poques. Mesos, setmanes, dies. Música consumida, hores sense ocupar, feia temps que no veia les coses així. Serà l'estiu que em remena el cap, me'l posa de l'inrevés, me'l satura. Però tothom diu que el temps avança. De fet, el representem sempre com una línia. En canvi, jo el veig més paregut a una espiral, un cercle que es repeteix. Com un feedback, tot em recorda a temps passats, unes imatges al llibre que vaig llegir fa un temps, una cançó, al que vaig sentir o una simple olor al que fer o deixar de fer. En fi, en el moment en el qual, tot són alegries, a ...