Conta'm un conte

Com si hagués passat una eternitat, segles o simplement dècades.
Cadascú de nosaltres té un temps, una història, una veritat. 
La meua és aquesta: la dels animals, la de "Quin conte vols que t'explique aquesta nit, Roser?"
Sense cap vacil·lació, Roser contestava: LA DAMA I EL VAGABUNDO
Encara el recorde, llibre doble: per una cara La Bella Dorment, per l'altra, La dama i el rodamón.
Extraordinària adaptació de la típica història d'un(a) ric(a) que s'enamora d'un que no és tant.
Els animals, bonics acompanyants que sempre han estat amb mi. Totes les pel·lícules de Disney que recorde que m'encantaren els tenien, sinó, no era qüestió de quedar-se a vore a unes persones pintades que sols tenien com a objectiu trobar l'amor.
Encara recorde eixe castell que tenia com a llit, infrangible, simplement segur.
Nit rere nit esperant eixe conte. La primera cosa que vaig saber de la Fosca va ser el seu paregut amb el rodamón, però ella era real. El pare encara recordava aquell conte que tantes voltes li vaig fer que contara:
«Reina se consideraba uno de los seres más afortunados de la raza canina... »

No fa tants anys de tot allò i, reconec que encara hi ha cops que pense en aquelles pel·lícules que ens han acompanyat. No oblidem que hem sigut xiquets, que necessitem somniar alguns cops.
Pare, jo no m'oblide, espere que tu vulgues contar-li contes als teus (futurs) néts.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amores de infancia

Imatge
E L L A G A R T O E S T Á L L O R A N D O El lagarto está llorando. La lagarta está llorando. El lagarto y la lagarta con delantalitos blancos.  Han perdido sin querer su anillo de desposados.  ¡Ay, mi anillito de plomo, ay, mi anillito plomado! Un cielo grande y sin gente monta en un globo a los pájaros.  El sol, capitán redondo, lleva un chaleco de raso.  ¡Miradlos qué viejos son! ¡Qué viejos son los lagartos!  ¡Ay cómo lloran y lloran, ¡ay!,  ¡ ay!, cómo están llorando! Federico García Lorca EL ELEFANTE El elefante lloraba porque no quería dormir, ¡duerme elefantito mío que la luna te va a oir! Papá elefante está cerca se oye en el manglar mugir,   ¡duerme elefantito mío que la luna te va a oir! El elefante lloraba con un aire de infeliz, y alzaba la trompa al viento parecía que en la luna se limpiaba la nariz. Adriano del Valle A la mare, a qui porte de cap pe...
Més informació

Trencaclosques

Imatge
Comences a muntar la imatge per l'exterior: una peça lligada amb l'anterior. Forma quadriculada (com jo). Un marc, un començament, resulta que està incomplet: falta una peça. Fem com si no importara: serà un trencaclosques amb forats però ens relaxarà. Perquè això fan: relaxar-mos. No té cap importància. Passem a la part de dins. Continuem col·locant peces. Uns nous lligams que no havíem vist abans, que no hem sigut capaços d'apreciar, de percebre. La fabricació d'una nova sensació, una finestra. La imatge que va sorgint. Resulta que un cop col·locades totes les peces de que disposem QUEDEN FORATS! L'interior tambbé queda foradat, una mena d'imatge amb punts negres, amb mancanses. Hi ha peces que no han pogut trobar els seus lligams i queden mig abandonades. Soles per una banda, intentant unir-se a la resta per l'altra. Un trencaclosques que no serveix: no és pot ensenyar, està inacabat. No ha sabut fer que les seues peces encaixen, elles no h...
Més informació

L'altre dia

Imatge
L'altre dia vaig somiar que podia viure observant, sols mirar els núvols al capvespre i imaginar. Veure com les formes i els colors es barregen. La tardor: els xops tenyint-se de groc per a abandonar la seua forma de la manera més elegant possible. El vent ballant amb les fulles per a pintar l'aire. Olors. Sensacions oblidades sota el sol de l'estiu. L'amagatall perfecte dels ocells invisibles. Les mans envoltades de llana per tal d'evitar el fred. Però no hi pots escapar. Sempre estarà present, sempre el tindràs amb tu però totes les sensacions guanyen amb la tardor. Els colors s'accentuen, els sentiments també. Tot queda en els mesos de canvi. Troba l'excusa perfecta, l'opció correcta. Els núvols imitant-te, sofrint, jugant. Cotons mig tintats que juguen amb l'atzar. Endevinen el que penses i no pots fugir, vola. Cap al món de la imaginació, fes el que vulgues, dibuixa la teua ocasió. L'altre dia vaig somiar...
Més informació