shhh

Com si hagués passat una eternitat, segles o simplement dècades. Cadascú de nosaltres té un temps, una història, una veritat.  La meua és aquesta: la dels animals, la de "Quin conte vols que t'explique aquesta nit, Roser?" Sense cap vacil·lació, Roser contestava: LA DAMA I EL VAGABUNDO Encara el recorde, llibre doble: per una cara La Bella Dorment, per l'altra, La dama i el rodamón. Extraordinària adaptació de la típica història d'un(a) ric(a) que s'enamora d'un que no és tant. Els animals, bonics acompanyants que sempre han estat amb mi. Totes les pel·lícules de Disney que recorde que m'encantaren els tenien, sinó, no era qüestió de quedar-se a vore a unes persones pintades que sols tenien com a objectiu trobar l'amor. Encara recorde eixe castell que tenia com a llit, infrangible, simplement segur. Nit rere nit esperant eixe conte. La primera cosa que vaig saber de la Fosca va ser el seu paregut amb el rodamón, però ella era real....

Vuela, anda, corre y para. Habla, calla, chilla y llora. Rie, cree, piensa y crece. Como la marea humana que todos atravesamos, un día y otro, y todavía más. Un dibujo terminado a base de caminar, de pasar sin hacer ruido o de parar sin avisar. Una figura llamada camino o libertad. Atrapado en un sendero con ansias de libertad. Querida marea humana, prepárate para quedar atrancada en un rincón compartiendo tu verdad. Aquella que sólo tú puedes representar,  que sólo será cierta para quien quiera escuchar. Date una oportunidad, sólo párate a pensar. Intenta encontrar la forma que tiene tu libertad. «Pienso, luego existo» dijo un pensador sin más, pues es cierto que la mente nos entregará la autenticidad. Realidad hetérea, tal vez, pero, ¿qué más da? Si en el fondo necesitamos un poco de voluntad. Querida marea humana, sólo te pido un poco de paz, una paz que sea sincera y que me permita pensar. Dame tiempo, un segundo, necesito respirar. ...