Fibra sensible

Coses que pensava superades, que pensava oblidades, curiositats, al cap i a la fi.
Moments il·lusoris, percepcions abstractes, idees.
Perquè jo no sóc de sentiments sinó d'idees, o això em pensava, almenys.
Perquè tot pot canviar però pot tornar al principi,
perquè cadascú porta un motor diferent, un guia, un camí.
Perquè VULL caminar jo, i que no em guin altres, 
perquè vull ser menys responsable i responsabilitzar-me més,
perquè sí, perquè JA toca.
Avui m'han tocat la fibra sensible, la de la por i el valor,
la de l'afecte i temor,
aquella que SEMPRE he amagat i no vull mostrar,
aquella que poca gent coneix i que impressiona i pressiona,
EMOCIONA!!
Aquella que es suposa que sols tenim els humans però que cadascú veu diferent o igual però distint a mi.
Avui m'han tocat la fibra sensible, m'han recordat el meu punt feble,
el meu temor i dessig profund.
Avui m'han demostrat que hi ha gent que em coneix i si sap de QUÈ parle exactament tú també em coneixeràs.
Avui m'han tocat la fibra sensible i no ho he pogut evitar,
tampoc he sabut argumentar, jo que tinc com a arma les paraules,
sensacions,
jo que conec el meu esperit però no entenc el món,
avui M'HAS tocat la fibra sensible, tú, que portes temps amb mi, que em coneixes i sempre has estat ahí.
AVUI M'HAS TOCAT LA FIBRA SENSIBLE!!!

Comentaris

  1. Anònim29 de febrer del 2012, a les 23:30

    ...y te seguiré tocando la fibra sensible por mucho mucho mucho tiempo más, así que acostúmbrate a ello :)
    y recuerda lo que te dije, cuando quieras, aquí estoy, para hablar de eso y de muchas mas cosas que pasen por esa cabecita loca!

    ResponElimina
  2. Anònim3 de març del 2012, a les 21:01

    Así que ahora se llama así, eh?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amores de infancia

Imatge
E L L A G A R T O E S T Á L L O R A N D O El lagarto está llorando. La lagarta está llorando. El lagarto y la lagarta con delantalitos blancos.  Han perdido sin querer su anillo de desposados.  ¡Ay, mi anillito de plomo, ay, mi anillito plomado! Un cielo grande y sin gente monta en un globo a los pájaros.  El sol, capitán redondo, lleva un chaleco de raso.  ¡Miradlos qué viejos son! ¡Qué viejos son los lagartos!  ¡Ay cómo lloran y lloran, ¡ay!,  ¡ ay!, cómo están llorando! Federico García Lorca EL ELEFANTE El elefante lloraba porque no quería dormir, ¡duerme elefantito mío que la luna te va a oir! Papá elefante está cerca se oye en el manglar mugir,   ¡duerme elefantito mío que la luna te va a oir! El elefante lloraba con un aire de infeliz, y alzaba la trompa al viento parecía que en la luna se limpiaba la nariz. Adriano del Valle A la mare, a qui porte de cap pe...
Més informació

Trencaclosques

Imatge
Comences a muntar la imatge per l'exterior: una peça lligada amb l'anterior. Forma quadriculada (com jo). Un marc, un començament, resulta que està incomplet: falta una peça. Fem com si no importara: serà un trencaclosques amb forats però ens relaxarà. Perquè això fan: relaxar-mos. No té cap importància. Passem a la part de dins. Continuem col·locant peces. Uns nous lligams que no havíem vist abans, que no hem sigut capaços d'apreciar, de percebre. La fabricació d'una nova sensació, una finestra. La imatge que va sorgint. Resulta que un cop col·locades totes les peces de que disposem QUEDEN FORATS! L'interior tambbé queda foradat, una mena d'imatge amb punts negres, amb mancanses. Hi ha peces que no han pogut trobar els seus lligams i queden mig abandonades. Soles per una banda, intentant unir-se a la resta per l'altra. Un trencaclosques que no serveix: no és pot ensenyar, està inacabat. No ha sabut fer que les seues peces encaixen, elles no h...
Més informació

L'altre dia

Imatge
L'altre dia vaig somiar que podia viure observant, sols mirar els núvols al capvespre i imaginar. Veure com les formes i els colors es barregen. La tardor: els xops tenyint-se de groc per a abandonar la seua forma de la manera més elegant possible. El vent ballant amb les fulles per a pintar l'aire. Olors. Sensacions oblidades sota el sol de l'estiu. L'amagatall perfecte dels ocells invisibles. Les mans envoltades de llana per tal d'evitar el fred. Però no hi pots escapar. Sempre estarà present, sempre el tindràs amb tu però totes les sensacions guanyen amb la tardor. Els colors s'accentuen, els sentiments també. Tot queda en els mesos de canvi. Troba l'excusa perfecta, l'opció correcta. Els núvols imitant-te, sofrint, jugant. Cotons mig tintats que juguen amb l'atzar. Endevinen el que penses i no pots fugir, vola. Cap al món de la imaginació, fes el que vulgues, dibuixa la teua ocasió. L'altre dia vaig somiar...
Més informació