Caminar

Com és possible que una acció a la qual li donem tan poca importància puga significar tantes coses?
Pots caminar cap al treball i pensar: Pufff, no tinc gens de ganes de passar-me tot un dia allí tancat.
Pots caminar al costat d'algú important per a tu i sentir-te afortunat.
Pots també caminar per a intentar oblidar els problemes.
Però jo avui he caminat per un motiu preciós:
simplement he passejat gossos.
És curiós com una activitat que fem tan sovint (caminar) pot esdevindre molt especial.
Mirar els ulls d'un animal que porta dies tancat en una gàbia amb molts més gossos i saber que et necessita, que l'única cosa que vol és que algú li faja cas, que li passe la ma pel llom, que l'acompanye una estona.
Simplement vol sentir-se viu i integrat, vol ser considerat com una part important en la vida d'algú.
Potser sigues tu, potser jo, tant s'hi val.
La qüestió és que avui en dia hi ha molts gossos que pateixen i necessiten la nostra ajuda.
Molta gent dirà que açò és una minúcia però com pensem poder ajudar algú si ni tan sols som capaços d'ajudar als que estan al nostre costat?