Cares i creus

Sempre he cregut i continue creguent (encara que no sé perquè) que totes les persones pel sol fet d'existir són bones. Sota el meu punt de vista, les persones es composen d'honestitat, generositat i tolerància.
Ara bé, pensava que era incapaç de conviure en societat perquè em costa entendre a la gent però ara no sé si necessite entendre ja que es veu que per a conviure en societat cal ser un poc egoista i no sé ser així. Per tant, advoque pel "Laissez faire mais ne laissez pas passer en excès".
Jo em pensava que anava millorant, que per fi podia sentir-me part d'alguna cosa com qualsevol altra persona, MENTIDA!! No ho podré aconseguir perquè sóc d'un altre món perquè no puc entendre coses socials i molt menys els acudits i humor dels altres.
Ho sent però sóc així.
No sé si sóc la cara o la creu però sé que sols sóc una cosa a diferència de la majoria de la gent que sí que pot ser dues coses alhora: cara o creu, tria el que vulgues segons el moment.


Fa uns dies vaig sentir algú parlar d'invisivilitat i jo crec que l'invisivilitat de veritat sols la coneguem uns pocs, però bé : UNS NAIXEN AMB ESTEL I A D'ALTRES ENS HA TOCAT NÀIXER ESTRELLATS, que hi farem?

Comentaris

  1. Anònim30 d’agost del 2011, a les 1:40

    http://images9.cuantarazon.com/crs/2010/10/CR_6851_capa_de_invisibilidad.jpg

    Me siento identificada contigo. Ánimo!

    ResponElimina
  2. Anònim19 de setembre del 2011, a les 17:36

    are fucking kidding me?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amores de infancia

Imatge
E L L A G A R T O E S T Á L L O R A N D O El lagarto está llorando. La lagarta está llorando. El lagarto y la lagarta con delantalitos blancos.  Han perdido sin querer su anillo de desposados.  ¡Ay, mi anillito de plomo, ay, mi anillito plomado! Un cielo grande y sin gente monta en un globo a los pájaros.  El sol, capitán redondo, lleva un chaleco de raso.  ¡Miradlos qué viejos son! ¡Qué viejos son los lagartos!  ¡Ay cómo lloran y lloran, ¡ay!,  ¡ ay!, cómo están llorando! Federico García Lorca EL ELEFANTE El elefante lloraba porque no quería dormir, ¡duerme elefantito mío que la luna te va a oir! Papá elefante está cerca se oye en el manglar mugir,   ¡duerme elefantito mío que la luna te va a oir! El elefante lloraba con un aire de infeliz, y alzaba la trompa al viento parecía que en la luna se limpiaba la nariz. Adriano del Valle A la mare, a qui porte de cap pe...
Més informació

Trencaclosques

Imatge
Comences a muntar la imatge per l'exterior: una peça lligada amb l'anterior. Forma quadriculada (com jo). Un marc, un començament, resulta que està incomplet: falta una peça. Fem com si no importara: serà un trencaclosques amb forats però ens relaxarà. Perquè això fan: relaxar-mos. No té cap importància. Passem a la part de dins. Continuem col·locant peces. Uns nous lligams que no havíem vist abans, que no hem sigut capaços d'apreciar, de percebre. La fabricació d'una nova sensació, una finestra. La imatge que va sorgint. Resulta que un cop col·locades totes les peces de que disposem QUEDEN FORATS! L'interior tambbé queda foradat, una mena d'imatge amb punts negres, amb mancanses. Hi ha peces que no han pogut trobar els seus lligams i queden mig abandonades. Soles per una banda, intentant unir-se a la resta per l'altra. Un trencaclosques que no serveix: no és pot ensenyar, està inacabat. No ha sabut fer que les seues peces encaixen, elles no h...
Més informació

L'altre dia

Imatge
L'altre dia vaig somiar que podia viure observant, sols mirar els núvols al capvespre i imaginar. Veure com les formes i els colors es barregen. La tardor: els xops tenyint-se de groc per a abandonar la seua forma de la manera més elegant possible. El vent ballant amb les fulles per a pintar l'aire. Olors. Sensacions oblidades sota el sol de l'estiu. L'amagatall perfecte dels ocells invisibles. Les mans envoltades de llana per tal d'evitar el fred. Però no hi pots escapar. Sempre estarà present, sempre el tindràs amb tu però totes les sensacions guanyen amb la tardor. Els colors s'accentuen, els sentiments també. Tot queda en els mesos de canvi. Troba l'excusa perfecta, l'opció correcta. Els núvols imitant-te, sofrint, jugant. Cotons mig tintats que juguen amb l'atzar. Endevinen el que penses i no pots fugir, vola. Cap al món de la imaginació, fes el que vulgues, dibuixa la teua ocasió. L'altre dia vaig somiar...
Més informació