shhh

Avui m'he retrobat amb una part del món que jo pensava adormida, avui he comprovat que encara queda gent bona, avui he tornat a confiar en que les coses poden canviar. Tot i que aquesta setmana s'ha derruït el mur de l'esperança, pensava que la gent anava a ser capaç de poder canviar la situació. M'imaginava que podíem fer-nos sentir: els carrers estan plens de gent que està farta. Tot i això ens tornen a donar la raó: hi ha gent que sols existeix mitjançant la violència. Encara no entenc com podem ser capaços de creure que donarem exemple als països que, es suposa, som més pobres que nosaltres. Ací, celebrem la mort (d'un assassí, però la mort al cap i a la fi), celebrem la victòria d'uns lladres (sobretot a València cosa que no puc entendre), celebrem que preferim el futbol als drets com va passar ahir a la plaça de Catalunya, celebrem que hi ha gent que té més drets per haver nascut en un palau i mentrestant hi ha g...

Una moneda, dos cares, com el que volem trobar. Ying-Yang, negre o blanc, blau o roig. Pujar i baixar, cercar o trobar. Com les dues gotes que cauen igual però són diferents. Igual que tu i jo, igual que tots nosaltres. Som humans, som iguals, som diferents. Pensar, actuar, parlar. Coses simples o complexes. Cercar-te, a tú, que vius amagat, a les ombres. Per por, per respecte, perquè sí o perquè no saps el perquè. Jo vinc, me'n vaig i torne, o tal volta no. Caminem, saltem per a intentar no caure. Diuen que és millor el viatge que el camí però, i si el camí esdevé infinit, etern? Si girem com la terra però en sentit contrari, deixant passar el temps sense fer progressos? Torna o dir-ho o a preguntar-ho per tal que aquest cop tinga l'opció de respondre. Vull eixa oportunitat, una més, encara un altra i si en són dos, millor. Vull poder tornar arrere, on tantes coses se m'han passat de llarg, on tot podria haver sigut diferent, o tal volta no. Ara ja no es ...