Per a aquella persona que escolta

Sé que existeix, que és real i tal volta siga tangible.
Tots sentim la necessitat d'expressar, de transmetre encara que siga inconscientment.
Hi ha persones que criden, altres que ploren, altres que admiren i unes altres més que escriuen.
Tot depen de com vagen  les coses, de com evoluciona l'entorn i per molt que ho pensis mai sabràs exactament qui tens en front. 
Tal volta siga especial, tal volta no, igual sols és la persona que escolta o a la que escoltes.
Potser podràs trobar la forma de llegir les aparences, de trobar-lis un sentit als gestos i repetir-los o oblidar-los.
Aprendre a sentir el que vulgues o desitges, al cap i a la fi, aprendre a estimar i per damunt de tot a estimar-se.
Qualsevol dia per a començar, qualsevol moment per a intentar-ho, qualsevol persona per a escoltar.

Escolta'm, t'escolte, escolta'l, escolta'ns, escolteu-vos,escolta'ls!!! 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Amores de infancia

Trencaclosques

L'altre dia