Colòmbia: el país de la felicitat que dificulta les coses
Ara ja fa cinc mesos que vaig agafar les meues coses i vaig decidir vindre a viure a Colòmbia. En un principi la cosa pintava fàcil. Total, anava amb la meua parella, a la seua ciutat i amb una beca de la meua universitat per a poder viure allà un temps. Però migrar és difícil i en una ciutat xicoteta més encara. Ser estrangera en una ciutat andina, jo, que sóc tan blanqueta, crida l'atenció. I no és que estiga parlant de racisme ni res però és que físicament se'm nota que no sóc d'ací. Per a la majoria de la gent, sóc, com diuen ací, gringa. I els nord-americans no és que s'hagin guanyat l'amor de la població sudamericana. Així que els primers dies de saber-se estrangera foren com a mínim estranys. Després hi ha espais nous que van sorgint: trobes espais de participació i formes de guanyar diners que no havies previst (poquets, això sí). Però no té massa importància perquè al cap i a la fi vas coneixent un nou país, una nova cultura. Afortunadament, ací (a...