shhh

Ens passem tota la vida obsessionades amb la recerca de la felicitat: es fan estudis relacionats amb la seua caracterització, es creen rànquings de països feliços, les persones articulen la seua vida en funció d'aquest propòsit i sembla que amb l'actitud es pot canviar tot el que ens succeeix. I la realitat és que continua sent un misteri de la humanitat, un sense sentit, un estat passatger. Quan menys penses en buscar eixe estat, apareix sense previ avís. No té cap mena de sentit plantejar-se què necessites per a ser feliç perquè un cop et fas el teu esquema, el context canvia i es torna incoherent mantindre aquest "esquema" estàtic. Eixa també és la definició de la vida: les circumstàncies canvien com canvia la pròpia vida, pel sol fer d'estar vius, de no ser inerts. Per això, resulta meravellós trobar-te i reconèixer-te feliç perquè sí, sense massa motius, però amb moltes conseqüències. És còmode sentir-se feliç només llegint o xerrant amb una persona perq...