shhh

La casa era rodona, quasi soterrada, coberta d’un verd d’aquells que fa que oblides que el temps transcorre i et convida a aprofitar tota la puresa que t’envolta. Era un matí de dissabte d’aquells que conviden a la llum del sol a quedar-se a l’abast del seu llit. Ona, aprofitava l’aire que li arribava des de l’exterior per a estirar-se i recarregar-se d’energia per a la resta del dia. A Ona li agradava conservar tots els matins la seua rutina: prendre’s el seu temps per a observar si quelcom havia canviat al llarg de la nit, estirar-se per a comprovar que el seu cos tampoc s’havia vist modificat durant la nit i badallar per a estar segura de que podia continuar comunicant-se amb la natura que l’envoltava. Ona vivia sola però gaudia amb la visita de tots aquells ésser que poblaven la casa rodona i els seus voltants. Cada dia revia la visita d’Hera, la garsa que li cantava tots els matins per a recordar-li que res no havia canviat en l’última casa de la Vall de l’Olivera. Tenien una...