shhh

ODIO Odio la ensalada de verano y las luces amarillas que alumbran el extrarradio No soporto las tulipas de las lámparas que anidan en las mesitas de noche cada cuarto Odio las neveras donde nunca hay nada aparte agua del grifo en botellas de cocacola No soporto a la gentuza que tiene perro en invierno y en verano va a la calle porque sobra Odio a los violentos que golpean encubiertos por la ley a sus familias en sus casas No soporto los mosquitos ni las ratas y el olor a sucio del que no se lava Odio al que se juega sin escrúpulo ninguno su sueldo en una máquina del bar No soporto a los que acuden los domingos a la iglesia y luego el lunes son peor que Satanás No me gustan las cadenas ni los lazos no me gustan las fronteras ni visados No me gustan los anzuelos ni las balas ni la ley sin la justicia en el que manda Qué le voy a hacer si con razón o sin razón Aunque tú me des la vuelta tengo el mismo corazón Qué le voy a hacer si con razón o sin ra...

És hora de fer balanç, després de cinc anys sense saber massa bé què t'ha dut a estar en eixa aula, amb eixa gent, les obligacions s'acaben i comencen les eleccions. Sembla fàcil perquè es suposa que pots triar però es fa realment dur quan resulta que has perdut tota l'esperança en el bé humà i, sobretot, en les teues pròpies capacitats. Perdre les ganes fins i tot d'escriure ací, d'intentar deixar empremta en algú perquè aquesta sempre pot esborrar-se, poden arribar tècniques millors que et passaran al davant perquè tu has decidit parar-te a mirar el teu voltant. Es suposa que ser jove dona energia, és sinònim de vitalitat però fa temps que el camí marcat a foc al meu entorn em va treure l'irreal. Tinc per costum somniar des que tinc memòria però sempre s'ha quedat en això, somnis, perquè sóc covard, perquè no m'arrisque. Des de sempre he tingut una doble vida: la de dins de la meua habitació i la de fora. La que no té vergonya i s'arrisca ...