shhh

La frase que més repetia a última hora: "Pasito a pasito, no te apresures que eres de mi gusto y quiero que dures". Ja fa cinc mesos que no hi és físicament però que jo la guarde amb mi.  Sé que no he sigut la millor néta perquè no he sigut molt capaç de fer-te totes les mostres de carinyo que et mereixies, ho sent, encara que ara ja no serveix massa. També sent moltíssim no haver lluitat més per tu, perquè estigueres amb mi fins l'últim moment, per a regalar-te els últims nadals, de veres que ho sent. Sent no haver estat amb tu més temps però m'era impossible combatre la incomoditat, la mala educació dels altres, aguantar la compostura. Sé que el que més mal t'ha fet al món era saber el que venia després de que marxares i estic convençuda de que per això et resisties a deixar-mos però creu-me, i parle en nom de tots nosaltres, que hem fet tot allò que podíem, se n'ha eixit del nostre avast, no hem pogut parar-ho. T'estimem moltíssim i molt més en...

"Dona't temps, pensa-t'ho, no et precipites". Per primera volta en la meua vida, pense prendre una decisió ràpida, molt decepcionant per a molta gent, ho sé i ho sent però continue en el camí del sentit, per a trobar el meu camí. I resulta que necessite eines, eines que ací no sóc capaç de trobar i no les trobaré, perquè el meu subconscient m'ho impedeix. Això sí, de tot s'aprén i sé que necessite el meu temps, el meu ritme, prendre consciència de mi mateix i afrontar límits però ací no és el lloc. Sé que decepcione, que hi ha molta gent que té més confiança en mi de la que jo crec que en tindré mai però en això consisteix també el fer-se gran, en aprendre a conèixer-se a un mateix i jo amb açò m'he conegut un poc més: una part de mi que pensava superada ha aparegut.  Cada persona és diferent i jo vull crèixer, està clar, però a la meua manera. Sé que sempre he sigut la xica rareta i per tant necessite una manera diferent de fer les coses. Que...