shhh

Perquè cal recuperar alguns vestigis d'eixa època que en el meu cas ve marcada per les cançons de certes pel·lícules com aquestes que porte recordant algunes setmanes ja: Per eixa frase que a mi em fa somriure: "Busca lo mas vital Busca lo mas vital nomas Lo que es necesidad nomas Y olvidate de la preocupación Tan solo lo muy esencial  Para vivir sin batallar Y la naturaleza te lo da" Un altre exemple seria la famosa cançó del Rei Lleó que crec que ens hauríem d'aplicar més sovint per a ser més feliços  Hakuna Matata: Aquesta cançó dedicada a l'energia positiva: "Hakuna Matata qué bonito es vivir Hakuna Matata vive y sé feliz. Ningún problema debe hacerte sufrir." I continuaré amb la meua reconciliació amb la infància per a intentar traure somriures a tot aquell que compartisca la meua afició per aquestes cançons.

Quan pense tot allò que no he fet i al que m'encantaria poder haver dedicat la meua vida sempre em ve al cap una sola cosa: MÚSICA . Quan pense en totes aquelles persones que tenen dons i els deixen de banda, que no són capaços de desenvolupar-los per mandra, m'entren ganes de pegar-lis de bufetades!! La música, més que un art, una forma de ser. La teua personalitat, els teus pensaments es solen reflectir en tot allò que es veu de tu, però qui millor et definix és la música que escoltes. Aquella melodia que eres incapaç de treure't del cap, aquella sensació que fa que sigues qui vols en el moment just en el que ho vols ser. Perquè és impossible viure sense ella. És més, se'm va quedar marcada la història d'una amiga que em va contar que la seua germana que era sorda li encantava posar-se al costat dels altaveus per a sentir les ones que emetien per a poder ballar. També li agradava la sensació d'anar a la Mascletà per a poder sentir com li arribaven eix...