shhh

Coses que pensava superades, que pensava oblidades, curiositats, al cap i a la fi. Moments il·lusoris, percepcions abstractes, idees. Perquè jo no sóc de sentiments sinó d'idees, o això em pensava, almenys. Perquè tot pot canviar però pot tornar al principi, perquè cadascú porta un motor diferent, un guia, un camí. Perquè VULL caminar jo, i que no em guin altres,  perquè vull ser menys responsable i responsabilitzar-me més, perquè sí, perquè JA toca. Avui m'han tocat la fibra sensible, la de la por i el valor, la de l'afecte i temor, aquella que SEMPRE he amagat i no vull mostrar, aquella que poca gent coneix i que impressiona i pressiona, EMOCIONA!! Aquella que es suposa que sols tenim els humans però que cadascú veu diferent o igual però distint a mi. Avui m'han tocat la fibra sensible, m'han recordat el meu punt feble, el meu temor i dessig profund. Avui m'han demostrat que hi ha gent que em coneix i si sap de QUÈ parle exactament tú també em coneixeràs. Av...

Cortina de tela, cortina d'aigua, cortina de fum, cortina de foc, cortina de monyo, cortina al cap i a la fi. Frontera física o no, símbol de discreció, forma de retallar espais i sensacions. Busca la finestre més propera que tingues, deixa passar la llum : lucidesa!! Eixa mateixa finestra et pot connectar amb l'exterior, busca suports!! Penja cartells! Informa! I, sobre tot, informa't!! Salta, crida, pensa!! Travesa la finestra, el teu aïllament, uneix-te a la meua causa!! Pregunta'm el que vulgues saber, intentaré respondre o guiar-te cap a la solució al teu problema. Una finestra, un vidre, una fina capa transparent, una lleugera limitació. Igual que trenques un paper o si has trencat una botella, pots trencar una frontera. El teu límit és més fàcil de trencar del que penses!

Plou a València! Malauradament no com hauria de ser, plouen llàgrimes, cau la gent! Barres de gel, d'impassibitat, d'inhumanitat. Colps de fum, fum opac com el vidre, inquebrantable però trencadís. Força, de qualsevol tipus però, en el fons, debilitat. Debilitat per fer-se fort a qualsevol preu. Agafa'm, trepitja'm, tira'm a terra, intenta fer-me callar!! Podràs intentar fer-me invisible però com ha molt em faré transparent, per a fer-te caure quan topes amb mi com una finestra. Puc semblar fràgil, però tinc una cosa que tu no coneixes i em dona força: VALORS!! Si he de perdre l'equilibri per ajudar, ho faré, si algú em necessita, em trobarà!! Pluja àcida, intoxicació, perill!! Una nova amenaça oblidada!! Lluta!! Que no se'ns oblide d'on venim i on volem arribar!! Que no ens lleve el que ja tenim!! Llença't!!

Sentit, inspiració, resposta. Si ens parem a pensar què és realmente el sentit, trobarem que es tracta d'un significat, d'una percepció, d'un objectiu al cap i a la fi. Però bé, jo em plantege: quin és realment el meu sentit? I el teu? Cercar, trobar, sentir, escoltar, parlar. Tot forma part del camí, un camí llarg i intens, bonic però, de tant en tant, dur, emotiu i propi. Tots podem acabar plantejant-mos què és el que realment volem, què desitgem? Quin és el sentit que vols donar-li a les coses, a les circumstàncies? Més enllà del que et diguen, què vols fer? On vols arribar? Sentit, tanca els ulls, inspira, pensa, mira el cel, expira. Busca-li el sentit!!