shhh

Tanca els ulls,  deixa la ment en blanc, concentra't en la teua respiració, nota com s'omplin els teus pulmons, ara buida'ls i torna'ls a omplir. Utilitza les teues mans per a notar la respiració toràcica. Ara imagina't que tens un pal que t'impedix doblegar l'esquena. Inspira cada cop més profundament, expira alhora que sents desunflar-se els teus pulmons. Ara ja podràs escoltar(-TE) Ara ja podràs pensar amb claredat. Ara és moment de prendre decisions, d'arriscar-se perquè estàs envoltat de gent que t'estima, gent a qui li importes, persones que paguen la pena conèixer. Perquè cal començar a donar-li més importància a les persones que mereixen la pena i no tant a les que no es mereixen ni un minut del teu temps. Família, amics us estime encara que no ho expresse massa.

Avui fa vint anys que vas obir els ulls. Que vas plorar per primera volta, que vas saber què era la llum. Avui fas vint anys, de caminar i parar, de prendre decisions, de triar i imposar-te o deixar que se t'imposen. Avui ja fa vinc anys des que respires, diferents aires, diferents ritmes, diferents sensacions. Perquè damunt de canviar de desena, és el primer aniversari des que et conec, vull dedicar-te una cançoneta que coneixes bé:

Perquè ho he de reconèixer: últimament estic desapareguda,   perquè estic a gust estant-ho,  perquè ja em tocava. Perquè m'encanta desaparèixer de forma voluntària. No sóc invisible, desaparec.  Per primera volta és una elecció, no una imposició. Espere que m'ho sapigueu perdonar.  Per primera volta no estic absent, sinó desapareguda. Perdó, si torne a fallar, però aquest cop no és per falta d'intenció sinó per falta de concentració. US ESTIME!!

Ahir, avui, demà, d'ací un mes o dos, ... Expressions temporals que s'enlairen al teu voltant i no et deixen pensar. Com seguir-les? Com eludir-les? Agafar-les? Deixar-les caure? Respira,  para,  escolta el silenci,  troba-li l'encant. Inspira i concentra totes les teues energies en el què estàs fent. Al cap i a la fi es tracta d'això: d'energies. Creua els pensaments, tindràs mal de cap. Intenta-ho, busca-ho, enfronta tot el que sents i fas: no arribaràs enlloc. Quina va ser l'última volta que vas decidir posar les idees en ordre? Ordenar-te a tu mateix al cap i a la fi. Perquè som així, necessitem conèixer el que els altres pensen sense ni tan sols estar segurs del que NOSALTRES mateixos pensem. Tenim la "mania" d'intentar arreglar-li la vida als altres, donar-lis consells i som totalment incapaços d'aplicar-nos-els.  Així som, així serem. Quantes voltes has sentit que un metge fumador li diu a algú que ha de de...

Necessitats bàsiques que solem obviar, que volem trobar però no sabem pronunciar. Coses que no som capaços de vore però estan ací, davant, immòbils, sense demanar res, sense cridar l'atenció. Necessitats que portem molt de temps buscant però som incapaços de quedar-mos amb elles, massa senzill seria viure sense tindre que buscar i buscar. JE VEUX D'L'AMOUR, D'LA JOIE, DE LA BONNE HUMEUR, CE N'EST PAS VOTRE ARGENT QUI F'RA MON BONHEUR, MOI J'VEUX CREVER LA MAIN SUR COEUR!!!!

Segons el diccionari, "lligam afectuós entre dues persones nat d'una estimació i benvolença mutuals, i també afecció d'una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang i de l'amor sexual." Segons la meua opinió, és una persona en la qual pots confiar, amb la qual no necessites mesurar les teues paraules. Pots fer broma o confessar-li les coses que necessites. Pots comptar amb ella perquè et coneix i saps que no et jutjarà. Doncs bé, com m'agradaria poder comptar amb molta gent així, però cada dia que passa hi ha menys lligams emocionals així. Afortunadament SÍ que n'he trobat al llarg de la meua vida però no en segons quins àmbits. Supose que si jo fora d'una altra manera, les coses m'anirien diferent, no sé si millor o pitjor, però diferent, segur. Supose que de ser més sociable i més segura de mi mateixa, no em tocarien tant algunes coses que fa la gent. Però no ho puc evitar sóc així i em toca resignar-me, no ho puc evitar. ...

A MARGARITA DEBAYLE Margarita está linda la mar,  y el viento,  lleva esencia sutil de azahar;  yo siento  en el alma una alondra cantar;  tu acento:  Margarita, te voy a contar  un cuento:  Esto era un rey que tenía  un palacio de diamantes,  una tienda hecha de día  y un rebaño de elefantes,  un kiosko de malaquita,  un gran manto de tisú,  y una gentil princesita,  tan bonita,  Margarita,  tan bonita, como tú.  Una tarde, la princesa  vio una estrella aparecer;  la princesa era traviesa  y la quiso ir a coger.  La quería para hacerla  decorar un prendedor,  con un verso y una perla  y una pluma y una flor.  Las princesas primorosas  se parecen mucho a ti:  cortan lirios, cortan rosas,  cortan astros. Son así.  Pues se fue la niña bella,  bajo el cielo y sobre el mar,  a cortar la blanca estrella  que la hacía suspirar....

Farà cosa d'un més vaig llegir aquesta carta a Rajoy escrita pel Francesc Maicas en la Cartelera Turia: "Sr. Presidente del Gobierno, Sr. Rajoy: Vista su gran preocupación en reducir el déficit del presupuesto nacional, y al objeto de ayudarle en la medida de mi modesta aportación, le propongo la siguiente propuesta de "ajuste" presupuestario. Consiste en la reducción del sueldo de todos los cargos electos, de asesores de los mismos, personal de libre designación, y de organismos públicos, fijándose para los mismos, en caso de sobrepasarlo, el equivalente a la pensión máxima de jubilación (aproximadamente unos 2.500 euros al mes por catorce pagas). Igualmente deberían renunciar a cualquier otro ingreso por rendimientos del tipo que fuese (empresarial, bancario, etc.), y permitirles disfrutar de los mismos unos 500 euros mensuales, debiendo ingresar en el tesoro público el exceso, con lo que podrían alcanzar unos ingresos anuales, máximos, de 41.000 euros. Estos in...

Des de fa uns dies durant els quals vaig acollir als meus cosins, ma tia i la seua gossa, no faig més que recordar-la. Saó, animalet malalt, animalet sensible, la meua primera gossa aquella que, fos com fos, em va obrir el cor. Quin xiquet no ha somniat amb que el pare Nöel li duga una gossa tan bonica com aquella? Una gossa que sols amb mirar-la ja sabia què devia saber, la primera gossa que em va ensenyar que quan eres menut és normal fer trastades (la mare no crec que pense el mateix que també feia bons forats). Una gossa que ens va ensenyar la saviesa de la natura: entendre que els xiquets són innocents i que quan una persona fa una cosa dolenta, normalment acaba pagant per això. Saó, nom associat a la terra però per a mi, associat a ella. Pobreta, quant vas patir!! Em quedaré amb el que em vas ensenyar: que la natura pot aportar moltes coses i que l'hem de cuidar!!!

Paisatge corbat, senders que no porten enlloc, o que et porten just al lloc desitjat. De tant en tant, alguna muntanyeta que cal pujar per a poder avançar, és una simple forma de trencar la homogeneïtat. Cadència silenciosa, massatge llarg. Camins per trobar, racons per investigar. Camina de dalt a baix, de baix a dalt. A vore si ets capaç de trobar totes eixes minúscules muntanyes que creixen en mi. Que m'han eixit per estar, per deixar que m'atrapen les nits. Em piquen bitxos, de diferents tamanys, de diferents edats, amb diferents efectes. Ajudant al cicle vital, alimentant cries, il·lusions. Pica, i em rasque, però no soluciona massa. Els mosquits de l'estiu, que piquen a consciència. Que fan que tot el teu cos semble un altre, o el d'un altre. Mosquits que piquen a les persones, persones que piquen als mosquits, o piquen com els mosquits?

Llums càmera i acció  Impressionant factoria de ficció   La realitat no ve en el guió, Destapa la conspiració!!!  Tremola el capital, s'enfonsen els mercats  Terratrèmol fatal, orquestrat des de dalt  Terrorisme global, amenaça total  Enviar més soldats, contra l'imperi del mal  Seguretat nacional, arriba l'immigrant  Delinqüent potencial, que et furtarà el treball  Erosió cultural i fracàs escolar  La doctrina moral controlant el ramat!  Imatges, comentaris, mitjans de comunicació,  Sicaris venen-se al més bon postor, meretrius i mercenaris  Venda d'informació, paraules i prestidigitació  Quantes persones enganyades, manipulades,  desarmades mentalment i "amaestrades"  Pantalla plana, "dolby surround", li falten ales  "Overbooking" en totes les sales.  Espionatge oficial, interessos creats  Serveis d'intel·ligència i presidents assassinats  Dictadures recolzades i algun cop d'estat...

"Un hombre del pueblo de Neguá"  (Eduardo Galeano) "Un hombre de pueblo de Neguá, en la costa de Colombia, pudo subir al alto cielo. A la vuelta, contó. Dijo que había contemplado, desde allá arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos. -El mundo es eso-reveló-. Un montón de gente, un mar de fueguitos. Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores. Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas. Algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman; pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca, se enciende".

Com ja fa molt de temps o com en fa massa poc, la soledat renyida amb la societat. Jo, que sempre he sigut de pensar molt i entendre poc, sempre m'he sentit marciana. Sóc diferent o, com a mínim, així ho veig jo. I normalment, no em suposa massa problemes però estic retornant. Estic anant cap a darrere, ho sent, estic endinsament. Necessite d'una volta saber qui sóc, qué vull, cap a on vull anar. Necessite entendre, ser entesa, entendre'm. Necessite poder ser jo en qualsevol lloc i en qualsevol circumstància. Necessite alliberar-me, ser jo mateixa, estimar-me per fi. Aquests dies he tornat cap a darrere, he retornat al passat, al temps de soledat, al temps al qual no era capaç de vore. Vore gent, compartir coses amb la gent, poder integrar-me. Em costa massa, suposa massa esforços, massa sacrifici. Fent una retrospectiva però des d'un angle diferent, fent possible les comparacions. Retrospectiva, un mateix camí però cada dia diferent....

Fa temps que escolte aquestes dues cançons que em defineixen i m'encanten: Per a totes aquelles persones que es senten d'un altre planeta!!!