shhh

A MARGARITA DEBAYLE Margarita está linda la mar,  y el viento,  lleva esencia sutil de azahar;  yo siento  en el alma una alondra cantar;  tu acento:  Margarita, te voy a contar  un cuento:  Esto era un rey que tenía  un palacio de diamantes,  una tienda hecha de día  y un rebaño de elefantes,  un kiosko de malaquita,  un gran manto de tisú,  y una gentil princesita,  tan bonita,  Margarita,  tan bonita, como tú.  Una tarde, la princesa  vio una estrella aparecer;  la princesa era traviesa  y la quiso ir a coger.  La quería para hacerla  decorar un prendedor,  con un verso y una perla  y una pluma y una flor.  Las princesas primorosas  se parecen mucho a ti:  cortan lirios, cortan rosas,  cortan astros. Son así.  Pues se fue la niña bella,  bajo el cielo y sobre el mar,  a cortar la blanca estrella  que la hacía suspirar....

Hi ha molta gent que constantment es preocupa pel que passarà d'ací un temps, de si els seus somnis es podran fer realitat. Molts, fins i tot, recorren a una bruixa o endevinadora per a estar segurs de que son capaços de superar el que els hi vindrà damunt. Hi ha molta gent que desitja conèixer el futur: endevinar el número que guanyarà la loteria, saber si acabaran l'any tenint parella o si podran fer plans per a les vacances vinents. També hi ha molta gent que somnia amb cotxes luxosos, cases enormes, dones/homes IMPRESSIONANTS. La veritat és que la ficció televisada o escrita tampoc ajuden massa a representar veritats absolutes. Puc entendre que la gent somnie, que siga capaç d'imaginar-se un futur que no sap mai si arribarà, que desitge l'èxit. Però com caracteritzar l'èxit? Jo no sóc capaç de posar cara al futur, com pot algú imaginar-se a la seua futura parella si moltes voltes ni tant sols saps que existeix eixa persona? Trobe que é...