shhh

Entre incògnites, lletres, il·lusions, desitjos, carències i números, tot es perd o es ganya: a una carta. Juga. Pensa. Arrisca. Salta. Cap a un nou destí, tal volta prop, tal volta lluny. Desig acomplit, trobada encertada. Anirem provant, forçant les marxes, intentant-ho al màxim. Un sol diferent, un món diferent i també una altra sensació. Busca el camí. Pas a pas. Dia a dia. So rere so. Avança, una sola direcció, un sol objectiu. Descriu. Reacciona. Tracta d'impulsar-te per tal d'agafar forces. Dies de son, nits de desitjos, vesprades de té. Torna enrere i a començar de nou.

Tot pot tindre un perquè, el que tu li dones. Avui toca fer canvis, avançar, decidir. Triar el que volem, el que necessitem. Lluita per un món més just, més lògic, més autèntic. Viatja al futur i visualitza'l, busca-hi el teu desig, la teua realitat. Cerca el vulguis però fes-ho, troba el que puguis però troba-ho. Segons les lleis físiques: tota acció té una reacció de mateixa valor però sentit invers. Segons les lleis reals, vitals, també. Volem un senyal, una resposta, busquem TV3 però ja no està, busquem honestedat però ja no hi ha. Tornem al carrer però no hi ningú, on és la democràcia?? NO A LA CORRUPCIÓ, CAMPS DIMISSIÓ!!! CANVIEN VESTITS PER TV3 !!!

Sons, notes, examens, conceptes, ritmes, cançons. Un món per endavant que s'ha d'aturar, cada cosa al seu temps. Demà seguirà girant, avançant, existint. Com omplir un forat negre? Impossible, intangible, impassible. Com quan veus un accident a les notícies: pot commoure't però no podràs aturar-ho. Tornem a la "rutina", com podem utilitzar eixa paraula si cada dia és diferent, converses diferents, temps diferents, situacions diferents... Tant de bo tot fos tant fàcil com la paraula "rutina" però això sols ho tenen els afortunats o no tant. Perquè tot pugui anar endavant, cal caminar i buscar sota una estrella!!!

Com la cançó de Sopa de Cabra: Ara hi ha noves coses que veure, nous camins que recórrer i coses per escoltar. Escoltar accents, escoltar ciutats i també veritats. Tot l'horitzó m'ha canviat: la ciutat pel camp, els gossos per les vaques i cavalls, el cel pels núvols. Tot i això, m'agrada aquest lloc, m'agrada la forma de dirigir-te a la gent sense haver de cridar, tot i que jo haja d'alçar la veu ací també. Està bé que la gent siga de tants llocs diferents, així coneixes món sense moure't. La plutja ja s'ha fet veure però tot forma part de l'ambient. Tampoc veig tan malament menjar a la 1 i sopar a les 6, total, a l'hora de dormir senta molt millor, podria acostumar-me a viure en lloc així i cada cop m'agrada més l'idea de fugir de València i veure món. Molta sort als que esteu en Falles que jo enguany gaudiré de silenci !!!! shhh

El temps passat, la ment en blanc. Tot el què has dit i el què no. Aquelles coses que mai arribaran. Però és millor pensar en les coses que ja han estat. No han passat ni passaran perquè les recordaràs. Volem somriure, volem plorar, tal volta avançar però tenim que enyorar. Estimar, estimant-mos, creure en tot i en els altres. Volar sense enlairar-nos,  poder volent i no voler sense poder. Avui és un dia diferent,  dur per a tu.  Els ulls plorosos mantenen l'esperança. Esperança d'amor, d'estima i dolor. Perquè tot és dirigible i qualsevol cosa canvia els fets. Molt suport des d'ací i molts petons per tots i sobre tot per a tu. Cuida't!!

Sé que existeix, que és real i tal volta siga tangible. Tots sentim la necessitat d'expressar, de transmetre encara que siga inconscientment. Hi ha persones que criden, altres que ploren, altres que admiren i unes altres més que escriuen. Tot depen de com vagen  les coses, de com evoluciona l'entorn i per molt que ho pensis mai sabràs exactament qui tens en front.  Tal volta siga especial, tal volta no, igual sols és la persona que escolta o a la que escoltes. Potser podràs trobar la forma de llegir les aparences, de trobar-lis un sentit als gestos i repetir-los o oblidar-los. Aprendre a sentir el que vulgues o desitges, al cap i a la fi, aprendre a estimar i per damunt de tot a estimar-se. Qualsevol dia per a començar, qualsevol moment per a intentar-ho, qualsevol persona per a escoltar. Escolta'm, t'escolte, escolta'l, escolta'ns, escolteu-vos,escolta'ls!!! 

Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, de gent va alçant-se des del fons dels segles, de gent que anomenem classes subalternes, jo vinc d'un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers plens de xiquets que juguen i de vells que esperen, mentre homes i dones estan treballant als petits tallers, a casa o al camp. Jo vinc d'un silenci que no és resignat, d'on comença l'horta i acaba el secà, d'esforç i blasfèmia perquè tot va mal: qui perd els orígens per identitat! Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, de gent sense místics ni grans capitans, que viuen i moren en l'anonimat, que en frases solemnes no han cregut mai. Jo vinc d'una lluita que és sorda i constant, jo vinc d'un silenci que romprà la gent que ara vol ser lliure i estima la vida, que exigeix les coses que li han negat. Jo vinc d'un silenci antic i moolt llarg, jo vinc d'un silenci que no és resignat, jo vinc d'un silenci que la gent romprà, jo v...