shhh

Segons el diccionari, "lligam afectuós entre dues persones nat d'una estimació i benvolença mutuals, i també afecció d'una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang i de l'amor sexual." Segons la meua opinió, és una persona en la qual pots confiar, amb la qual no necessites mesurar les teues paraules. Pots fer broma o confessar-li les coses que necessites. Pots comptar amb ella perquè et coneix i saps que no et jutjarà. Doncs bé, com m'agradaria poder comptar amb molta gent així, però cada dia que passa hi ha menys lligams emocionals així. Afortunadament SÍ que n'he trobat al llarg de la meua vida però no en segons quins àmbits. Supose que si jo fora d'una altra manera, les coses m'anirien diferent, no sé si millor o pitjor, però diferent, segur. Supose que de ser més sociable i més segura de mi mateixa, no em tocarien tant algunes coses que fa la gent. Però no ho puc evitar sóc així i em toca resignar-me, no ho puc evitar. ...

A MARGARITA DEBAYLE Margarita está linda la mar,  y el viento,  lleva esencia sutil de azahar;  yo siento  en el alma una alondra cantar;  tu acento:  Margarita, te voy a contar  un cuento:  Esto era un rey que tenía  un palacio de diamantes,  una tienda hecha de día  y un rebaño de elefantes,  un kiosko de malaquita,  un gran manto de tisú,  y una gentil princesita,  tan bonita,  Margarita,  tan bonita, como tú.  Una tarde, la princesa  vio una estrella aparecer;  la princesa era traviesa  y la quiso ir a coger.  La quería para hacerla  decorar un prendedor,  con un verso y una perla  y una pluma y una flor.  Las princesas primorosas  se parecen mucho a ti:  cortan lirios, cortan rosas,  cortan astros. Son así.  Pues se fue la niña bella,  bajo el cielo y sobre el mar,  a cortar la blanca estrella  que la hacía suspirar....

Farà cosa d'un més vaig llegir aquesta carta a Rajoy escrita pel Francesc Maicas en la Cartelera Turia: "Sr. Presidente del Gobierno, Sr. Rajoy: Vista su gran preocupación en reducir el déficit del presupuesto nacional, y al objeto de ayudarle en la medida de mi modesta aportación, le propongo la siguiente propuesta de "ajuste" presupuestario. Consiste en la reducción del sueldo de todos los cargos electos, de asesores de los mismos, personal de libre designación, y de organismos públicos, fijándose para los mismos, en caso de sobrepasarlo, el equivalente a la pensión máxima de jubilación (aproximadamente unos 2.500 euros al mes por catorce pagas). Igualmente deberían renunciar a cualquier otro ingreso por rendimientos del tipo que fuese (empresarial, bancario, etc.), y permitirles disfrutar de los mismos unos 500 euros mensuales, debiendo ingresar en el tesoro público el exceso, con lo que podrían alcanzar unos ingresos anuales, máximos, de 41.000 euros. Estos in...

Des de fa uns dies durant els quals vaig acollir als meus cosins, ma tia i la seua gossa, no faig més que recordar-la. Saó, animalet malalt, animalet sensible, la meua primera gossa aquella que, fos com fos, em va obrir el cor. Quin xiquet no ha somniat amb que el pare Nöel li duga una gossa tan bonica com aquella? Una gossa que sols amb mirar-la ja sabia què devia saber, la primera gossa que em va ensenyar que quan eres menut és normal fer trastades (la mare no crec que pense el mateix que també feia bons forats). Una gossa que ens va ensenyar la saviesa de la natura: entendre que els xiquets són innocents i que quan una persona fa una cosa dolenta, normalment acaba pagant per això. Saó, nom associat a la terra però per a mi, associat a ella. Pobreta, quant vas patir!! Em quedaré amb el que em vas ensenyar: que la natura pot aportar moltes coses i que l'hem de cuidar!!!