shhh

L'altre dia vaig somiar que podia viure observant, sols mirar els núvols al capvespre i imaginar. Veure com les formes i els colors es barregen. La tardor: els xops tenyint-se de groc per a abandonar la seua forma de la manera més elegant possible. El vent ballant amb les fulles per a pintar l'aire. Olors. Sensacions oblidades sota el sol de l'estiu. L'amagatall perfecte dels ocells invisibles. Les mans envoltades de llana per tal d'evitar el fred. Però no hi pots escapar. Sempre estarà present, sempre el tindràs amb tu però totes les sensacions guanyen amb la tardor. Els colors s'accentuen, els sentiments també. Tot queda en els mesos de canvi. Troba l'excusa perfecta, l'opció correcta. Els núvols imitant-te, sofrint, jugant. Cotons mig tintats que juguen amb l'atzar. Endevinen el que penses i no pots fugir, vola. Cap al món de la imaginació, fes el que vulgues, dibuixa la teua ocasió. L'altre dia vaig somiar...

365 dies que fan un any, 365 dies amb les seues històries, 365 raons per a contar-ho, ja fa més d'un any que tot va començar de nou, nous olors, nous pensaments, noves emocions. Mirar al cel i no vore només això: el cel. Escoltar el silenci i trobar-li l'encant. Sentir la respiració i poder relaxar-se sols amb això. Cercar virtuts i no únicament defectes. Trobar sensacions oblidades. Simplement, viure cada moment, cada esperança, no esperar. Han sigut 365 dies durs però intensos, diferents però semblants, estranys però normals. Únics i inigualables, reflexius i instintius. Dies necessaris però durs, expectatives cobertes i perdudes. Per un altre any sense cap malson, les coses avançaran.