shhh

Aquestos dies he comprés perquè hi ha gent a la qual li agradaria allargar la seua vida, perquè hi ha gent que somnia amb l'immortalitat. Aquestos dies he conegut a la Carmen, una dona de 97 anys que camina, sonriu i canta. Una persona que continua endavant quan la gent es pensa que deuria d'estar a casa sense fer res. He descobert que hi ha coses molt més enllà de l'edat, que no cal ser un ballarí de primera per a voler ballar ni ser jove per a controlar Internet. Aquestos dies he descobert que més enllà de totes les proves que ens pose la vida (la soledat, les malalties, els patiments...) el més valuós és seguir endavant i buscar companyia o com a mínim un moment d'esbarjo. He redescobert que hi ha gent genial, que estima sense esperar res a canvi, que ofereix afecte i en necessita molt més del que dona, són persones que van a poc a poc però que arriben. Persones que conten històries i que voldrien llegir-les però ja no poden, tenen la vista cansada o no en tenen gair...

Sempre he cregut i continue creguent (encara que no sé perquè) que totes les persones pel sol fet d'existir són bones. Sota el meu punt de vista, les persones es composen d'honestitat, generositat i tolerància. Ara bé, pensava que era incapaç de conviure en societat perquè em costa entendre a la gent però ara no sé si necessite entendre ja que es veu que per a conviure en societat cal ser un poc egoista i no sé ser així. Per tant, advoque pel "Laissez faire mais ne laissez pas passer en excès". Jo em pensava que anava millorant, que per fi podia sentir-me part d'alguna cosa com qualsevol altra persona, MENTIDA!! No ho podré aconseguir perquè sóc d'un altre món perquè no puc entendre coses socials i molt menys els acudits i humor dels altres. Ho sent però sóc així. No sé si sóc la cara o la creu però sé que sols sóc una cosa a diferència de la majoria de la gent que sí que pot ser dues coses alhora: cara o creu, tria el que vulgues segons el moment. Fa u...