Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2011

Otras formas de verlo

Pato Quién fuera pato para nadar, nadar por todo el mundo, pato para viajar sin pasaporte y repasar, pasar, pasar fronteras, como quien pasa el rato. Pato. Patito vagabundo. Plata del norte. Oro del sur. Patito danzaderas. Permitidme, Dios mío, que sea pato. ¿Para qué tanto lío, tanto papel, ni tanta pamplina? Pato. Mira, como aquél que va por el río tocando la bocina... Blas de Otero Los palos del telégrafo  Uno, dos, tres, otra vez los palos del telégrafo junto a mi tren. Uno, dos, tres, uno, dos, tres. ¡Cómo me gusta irme para volver! Telegramas azules pondré después. Norte, Sur, Este, Oeste, uno, dos, tres. -He llegado. -Ya vuelvo. -Te vengo a ver. -No me esperes. -Mañana te abrazaré. Uno, dos, tres, uno, dos, tres, los palos del telégrafo junto a mi tren. Celia Viñas 

Detalls

Imatge
Quants cops sentim la necessitat de conèixer el temps que farà l'endemà? Sol, pluja, boira, neu, núvols, vent ... Tot tan simple com alçar el cap, mirar al nord. Mira els colors de l'alba, l'abric del sol al matí, tot envoltat de núvols com si li fera falta amagar-se, perquè ell tampoc vol alçar-se del llit i començar a treballar. Treballar per a nosaltres sense que ningú li faja cas. Total, sempre estarà aquí. Com nosaltres mateixos, ell també necessita ser observat, escoltat. Com els ocells, que a poc a poc es van deixant veure al llarg del dia. Tímidament demanen menjar, respecte, silenci per a ser escoltats. Amb una sola paraula creen màgia, una melodia, un desig. Desig de llibertat, de temps, de dia. Com si es tractara d'un simple record, una esmerla i una garça ens visiten de tant en tant. Per aquells detalls que deixem passar i que són importants: